Gracienc de naixement i del Gràcia per afició.
Ja, els meu pare quan encara no feia quatre mesos que era en aquest mon va apuntar-me al club que a día d’avui pertanyo, tot seguint la saga familiar; els meus avis i pares i que jo he seguit amb les meves filles.
Dins el Gràcia vais aprendre tot allò que s’ha d’estimar i respectar de la natura, formant-me en els cursets que cada any proposa l’entitat i que vàren enriquir-me i obrir experiències a les diverses modalitats dins el marc muntanyenc; l’alpinisme, l’escalada, l’esqui de muntanya i finalment l’espeleología.
Totes elles interesants, formen part de la meva estreta relació amb el mon muntanyenc d’on vinc i que m’empenyen a viure noves experiències com la que apasionadament m’he llançat a experimentar.
Un somni, una fita, un projecte….. així es com vaig veure en un inici la possibilitat de participar en una de les curses de btt mes importants del mon i de ben segur una de les més dures en aquesta modalitat, la TITAN DESERT.
En un principi et plantejes si estarás al nivell d’afrontar un repte d’aquest tamany ja que de ben segur no es tractará d’una pedalada popular de diumenge a que tots estem acostumats a participar. Es tracta d’afrontar etapes de més de 100 quilòmetres dia rera dia durant 5 dies, en unes condicions que al nostre pais no es donen i que no es poden experimentar abans de ser-hi.
En fí, no es parli més, finalment i després d’assitir-hi a la presentació de la cursa que per casualitat varen fer al poble del costat on visc tot queda decidit. Hi participaré.
Ara queda el més feixug per fer. La preparació del projecte.
En aquest tipus de curses has de valorar i mesurar el que tens i el que et falta, ja sigui a nivell material, com físic i mental, Així que has de treballar paralelament en diversos camps a la vegada.
Per una banda cercar el patrocini necessari per tal de poder costejar el cost de material e inscripció que aquest tipus de curses exigeix ja que no son precisament econòmiques.
En segon lloc preparar-se fisicament per afrontar un repte de desgast físic tan accentuat i potenciar correcta i equilibradament el teu cos amb un esforç complementari tant a gimnàs com sobre la bicicleta compaginant-lo amb la feina, la familia i el teu temps lliure. En poques paraules, treient temps al temps i donant aquestes hores al treball de camp.
Compaginant aquests punts també queda i no oblidem la divulgació del projecte que a la vegada servirá com a presentació als posibles patrocinadors, cercant informació, fotografies, i tot allò que sigui visual e interessant als ulls dels posibles colaboradors, fent amb tot plegat un dossier a presentar a tots ells. Es la carta de presentació i una de les eines principals.
Aquests han estat els meus primers passos cap a una fita en la que ja estic i que hem porta dia rera dia a donar un cop més al pedal.
El compte enrera ja ha començat.
Ja, els meu pare quan encara no feia quatre mesos que era en aquest mon va apuntar-me al club que a día d’avui pertanyo, tot seguint la saga familiar; els meus avis i pares i que jo he seguit amb les meves filles.
Dins el Gràcia vais aprendre tot allò que s’ha d’estimar i respectar de la natura, formant-me en els cursets que cada any proposa l’entitat i que vàren enriquir-me i obrir experiències a les diverses modalitats dins el marc muntanyenc; l’alpinisme, l’escalada, l’esqui de muntanya i finalment l’espeleología.
Totes elles interesants, formen part de la meva estreta relació amb el mon muntanyenc d’on vinc i que m’empenyen a viure noves experiències com la que apasionadament m’he llançat a experimentar.
Un somni, una fita, un projecte….. així es com vaig veure en un inici la possibilitat de participar en una de les curses de btt mes importants del mon i de ben segur una de les més dures en aquesta modalitat, la TITAN DESERT.
En un principi et plantejes si estarás al nivell d’afrontar un repte d’aquest tamany ja que de ben segur no es tractará d’una pedalada popular de diumenge a que tots estem acostumats a participar. Es tracta d’afrontar etapes de més de 100 quilòmetres dia rera dia durant 5 dies, en unes condicions que al nostre pais no es donen i que no es poden experimentar abans de ser-hi.
En fí, no es parli més, finalment i després d’assitir-hi a la presentació de la cursa que per casualitat varen fer al poble del costat on visc tot queda decidit. Hi participaré.
Ara queda el més feixug per fer. La preparació del projecte.
En aquest tipus de curses has de valorar i mesurar el que tens i el que et falta, ja sigui a nivell material, com físic i mental, Així que has de treballar paralelament en diversos camps a la vegada.
Per una banda cercar el patrocini necessari per tal de poder costejar el cost de material e inscripció que aquest tipus de curses exigeix ja que no son precisament econòmiques.
En segon lloc preparar-se fisicament per afrontar un repte de desgast físic tan accentuat i potenciar correcta i equilibradament el teu cos amb un esforç complementari tant a gimnàs com sobre la bicicleta compaginant-lo amb la feina, la familia i el teu temps lliure. En poques paraules, treient temps al temps i donant aquestes hores al treball de camp.
Compaginant aquests punts també queda i no oblidem la divulgació del projecte que a la vegada servirá com a presentació als posibles patrocinadors, cercant informació, fotografies, i tot allò que sigui visual e interessant als ulls dels posibles colaboradors, fent amb tot plegat un dossier a presentar a tots ells. Es la carta de presentació i una de les eines principals.
Aquests han estat els meus primers passos cap a una fita en la que ja estic i que hem porta dia rera dia a donar un cop més al pedal.
El compte enrera ja ha començat.
