viernes, 19 de febrero de 2010






La Traçada final.

Tot plegat resten dos mesos i l’entrenament va ac.celeradament depressa.
Sesions intenses de reforç de cames amb variats exercicis i combinats amb d’altres de braços i lumbars sota l’atenta mirada d’en Toni que fins i tot s’anima i comparteix el seu moment d’entrenament amb el meu per tal de fer-lo si cal, més intens i a la vegada més distret.

En aquests moments hem trobo bé, fisicament si bé en alguns moments he hagut de baixar forçosament l’intensitat donçs el cos així m’ho demanava. No sempre pots estar dalt de tot encara que día a día t’ho plantejes i exigeixes, ja sigui contra tu mateix o envoltat dels companys “pinxos”.

Recordo ara lluny, el moment en que vaig decidir embarcar-me en aquesta cursa i com tot ha anat evolucionant des de llavors pel seu propi pes.

Coneixements en la preparació, reconeixement dels meus propis límits i saber educar-los per donar cada día una mica més, coneixements mecànics, orientació,… sense oblidar tota aquesta tasca de donar a coneixer el teu projecte i trobar els mitjans per portar-ho a terme.

No puc oblidar a tots els que en aquest temps m’han estat seguint, els que estic trobant pel camí i els que coneixeré mes endavant i no parlo només del grup incodicional dels Pinxos sinó d’altres que com jo,están en el mateix repte i ens hem conegut en aquest mon gegant que es l’internet. A tots ells també els animo a apretar les dents i fer d’aquest tram final, l’exit de l’esforç que tots portem patint fa mesos.

Segueixo pedalant………