Mitja de Barcelona.

 Ne estava previst però pas a pas , metre a metre el fons aguantava, les cames també i l'ambient era insuperable. Vaig arribar.

Feia molt de temps que no corria una mitja sense pressió, només rodar per rodar i a veure que passava.

No tenía l'entrenament adient i sabia que en qualsevol moment les cames podien fallar, el que no volía era recaure en la lessió de l'isquio que tant de temps m'ha robat i no va passar. Tot bé a final de cursa.

1h:43m el temps final.

Dos dies de descans i tornarem a rodar.

Comencem de nou.

 Després d'un mes i mig de parón i recuperació de l'isquio, tornem a començar on ho varem deixar però aquest cop fent les coses be i a poc a poc. Els reptes vindrán més endavant. Ara no.

Jean Bouin 2023. Una mala experiència.

 Aquesta ha estat l'experiència mes estranya que he viscut n molt de temps. 3 quilòmetres de cursa i prou. L'isquio hem va aturar i tornada a trote fins a la sortida.

Dorsal a la mà i a la contra de tothom. Una sensació d'impotència que no li dessitojo a ningú. Ara bondat, aturada en sec i recuperar bé. La mitja de Barcelona segueix a l'horitzó.