Incursió en els 5k.

La veritat es que a part d'alguna participació en triatlons sprint, mai havía arribat a participar explicitament en una cursa de 5 qms. I va ser tal i com esperava, rapidíssima, agònica, a tope de ritme i pulsacions i en un plis plas ja s'havía acabat. No son per a mi. L'he gaudit en la seva mesura però jo les prefereixo més llargues amb més estratègia de cursa, amb canvis de ritmes, amb fases de eufòria i fatiga. Ha estat una experiència diferent. Ara a enfocar el tema cap a la mitja de Sitges que es el seguent pas a fer per intentar aconseguir baixar el temps i cumplir amb l'objectiu de la primera part de la temporada.

Feina feta!!!!

Diumenge 9.10 del matí comencem a correr muntanya amunt desde els primers metres.
Cervelló es així.
Pistes, corriols, pujades, baixades, pendents d'infart, pujades de por, un circuit molt exigent i trencacames que evita en tot moment que puguis agafar un ritme rodador.
Poc a poc els corredors de les tres distàncies que ens han donat la sortida plegats ens anem separant fins que abans de mitja cursa ja tens la sensació d'estar corrent en solitari.
Ha estat un bon entrenament de força que no obstant les meves cames estan acusant i que trigaré una setmaneta a tornar a estar en condicions.

Sensació?...... hem quedo que ha estat llarga, dura però divertida.

a 48 hores!!!

Ja queda menys, el moment s'apropa e intento concienciar-me de que 28 quilòmetres per muntanya es faran llargs i durs.
De vegades penso perque m'he apuntat a una cursa com aquesta que surt dels meus plans originals però per altra banda tot es volum, tot es profit, tot es entrenament.
Espero que el meu soli aguanti, aquesta setmana m'està donant molèsties.
Ja no hi ha marxa enrera. Diumenge hi seré a la sortida.

Mitja del Mediterrani 2016.

I arribat el día de la mitja. Tot a punt en un día gris i fresquet i amb ganes de sortir.
A les 9 del matí ens donen la sortida i m'afanyo a seguir la banderola del 4'00" per tal de no adormir-me i seguir-la el més temps possible sabent que no es el meu ritme de cursa i tard o d'hora l'hauré de deixar anar.
Passen els primers quilòmetres i les cames responen, estic corrent a poc més de 4'05" i les sensacions son bones.

El recorregut es planer, no fa vent ni fred i vaig apretat però no ofegat. Al quilòmetre 10 això ja comença a canviar, la banderola i el seu grupet ja hem despenja i m'afanyo a seguir a un grup d'atletes del club de Castelledefels que segueixen a ritmde de 4'10" un parell de quilòmetres més fins que a poc a poc comencen també a allunyar-se.
Les cames comencen a queixar-se i les forces ja no son les mateixes. La empenta s'ha acabat.
Els quilòmetres comencen a passar més lentament i els canvis de rassant per salvar l'autopista en diverses ocasions fan que encara el meu ritme es fatigui més.

Un suplici a partir del quilòmetre 15 per intentar seguir a uns ritmes de 4'15" a 4'20" i intentar perdre el mínim de temps possible sabent que avui no será el dia que baixi el meu rècord. Per altra banda de sortida hem conformava a estar sobre 1:35 però a meta i després de donar una volta interminable al canal olímpic entro a meta aturant el temps en 1:29:34. Molt content. Les sensacions molt bones, i amb senyals que es pot millorar el temps i aconseguir l'objectiu de fer record personal aquest any.

Activació i preparació de temporada.

Començo temporada i amb ella comencem a arribar els primers reptes de l'any.
Octubre amb la mitja marató del mediterrani.
 A veure quin temps surt de tot plegat.

Cursa popular de Palau un any més.

Com cada any fidels a la cita de la cursa de Palau que per festes organitza el poble servint d'excusa per re trobar-nos la familia i fer una mica d'esport junts.
Jo com sembre intentant lluitar contra els anys i el crono i encara van sortint les coses, l'Avi i els seus nets que encara i els seus quasi 80 anys segueix acabant-la i esperant l'any vinent. I les tietes que aquest any s'han animat a fer la caminada i pel que es veu a la foto sembla que molt contentes!!!!

GAVA NIGHT RUN, 10K.

Content de tenir bones sensacions encara que per lluitar amb els de dalt encara queda temps. 23è de la general amb un temps de 0:40:55 per completar els 10 quilòmetres d'un circuit planer amb algun que altra petit desnivell i amb una humitat important pel fet de correr a costat de mar. una bona experiència.

Si però no... pero sí.

L'ironcat 2.016 ja es història i l'he pogut vencer un cop més.
Les coses es van torçar després del primer terç de cursa quan els musculs van començar a tenir rampes, cosa per altra banda llògica donat el poc entrenament que portava per afrontar una prova tant dura i llarga com es una prova de distància Ironman.
Motivat i concentrat davant la línia de sortida a la platja tot just abans de començar un primer segment de natació de 3.800 m en un circuit a tres voltes que hem va permetre sortirde l'aigua en 1 hora 18 minuts, un temps millor que el que feia habitualment a piscina. Fins aqui tot anava de perles.
El segon sector en bici per completar un total de 180 qms per un circuit dins les estretes carreteres del delta, per cert millor asfaltades que la darrera vegada que vaig participar i que feia més agradable el ciclar per elles, però que a la tercera volta i ja havent completat 90 qms del total, els musculs van començar a dir prou. El cert es que el cos es savi i sap quan ha arribat la fi de la seva memòria. Certament no havía fet segments als entrenaments de més de 80-90 qms i menys a aquests ritmes de cursa que portava fins llavors. Els 32 qms/h de mitja que portava es van convertir al final del sector bici en uns tristos 26,73 qms/h.

L'objectiu de rebaixar temps havía desaparegut. A partir de llavors sobreviure al tercer sector, la marató a peu, i mirar d'agafar un ritme de confort el més còmode possible i enllestir la prova.
Res més lluny de la realitat. Les cames estaven foses, el meucos hem deia feia temps que ja estava fart de treballar, les cames eren dures com a fustes i el correr es feia si més no, penós.
Quasi 6 hores hem va portar el poguer finalitzar els 42 quilòmetres, però el meu cap nohem va fallar si be s'ho va plantejar en dues ocasions de deixar'ho estar.
Al final, 13 hores 57 minuts 1 segon. Temps per oblidar, prova per recordar. I ara ja en tinc quatre.

Recta final

Entro en la setmana final de càrrega i amb sensacions contradictòries. Dies bons i profitosos es barrejen amb d'altres de cansament . Tot deu ser producte d'acumulació de tot plegat.
Seguim fent els deures aprofitant els moments llures per tal que arribi el millor preparat que sempre será poc i ho sé.

Decepció.

Sempre ha d'haver un primer cop i aquest hem va arribar aquest diumenge mentre disputaba el Terres de l'Ebre.
D'acord que les condicions no eren bones. Feia molt i molt vent i el sector de bici ere molt perillós i d'acord també que mes val retirada a temps que comprometre la participació en l'Ironcat per una caiguda.
Ara  a casa i ja en fred, analitzo la cursa i realment no estava ni concentrat ni mentalment preparat per participar en condicions de fer un paper minimament digne.
El sector de l'aigua va ser un suplici desde el primer moment. Descolocat, en tot moment, sense ritme, amb aturades constants per recolocar-me les ulleres, desorientat,..... un munt de despropòsits que va fer que acabés sortint en 1:12. Dotze minuts més del que m'havia previst en un principi. Gairebé tancava la cursa. I el pitjor encara havía de'arribar.

Trigo una eternitat a canviar-me. El neoprè no sortía, els mitjons no entraven, quin desastre.

Agafo la bici i començo el sector de bici amb un vent que a mida que anava sortint de la població de SAnt CArles anava pujant d'intensitat fins arribar al circuit de voltes als arrossars on ja no et tapa absolutament res i el vent bufava de tots costats segons la orientació que agafava la carretera.
El contaquilòmetres marcava a estones 17 qms/h. Era desesperant. Ratxes fortes i continuades que feien que pedales de costat per contrarestar la força del vent i veient que en una descuidada era molt fàcil anar per terra.
Acabo la primera volta al circuit i decideixo posar peu a terra. Per avui s'ha acabat.
Lluitar contra els elements per no fer un bon registre, potser acabar a terra i no finalitzar amb bon regust de boca, Millor donar per tancat el capítol.
Ara toca reflexionar, agafar el mes que entrem amb ganes i preparar millor i concentrat la prova reina de la temporada.

Arriba el gran día!!

A tan sols 48 hores del primer gran assalt de la temporada comencen aquests neguits i dubtes de si les coses les haras fet be.
Donçs si. Hem de ser positius i encara i les limitacions  de temps, s'han omplert de moments d'entrenament variat per poder fer un paper  acceptable. Altra cosa será l'Ironcat,
Veure'm que dona tot plegat!!!

Compte enrera!!

Ja falten 16 dies tan sols per afrontar el primer gran repte de la temporada, el doble olimpic de Terres de l'Ebre.
Setmanes de bici, correr i gimnás que han fet que agafi com a mínim confiança de poder acabar-la sino en la millor forma com a mínim mantenint el tipus.
Soc conscient que afronto els dos reptes amb poc rodatge i falta d'hores de dedicació i això sempre et torna en contra a les competicions però el comptador ja no te aturador.

Seguim endavant.

Duatlo de Banyoles. El darrer sprint!!!

Aquest diumenge torno a la competició participant en el duatlo sprint de Banyoles després de dues setmanes de poc quilometratge a causa de la sobrecàrrega del soleo que no m'ha deixat de donar molesties.
Com sempre, ha estat una cursa ràpida on els dos sectors a peu son rapidíssims i on he acusat la falta de ritme sense oblidar-me del malson que es el sector en bici on no hi ha manera d'agafar força a les cames i que fa que vagi perdent  tots els grups que hem van passant sense pder posar-me a roda. Això m'ha fet perdre novament aquest cap de setmana moltes posicions.

Ara dedicar-me en el mes que falta per  al doble olimpic a piscina, molta bici i correr el que hem deixi aquest soleo.

Las cosas se ponen en su sitio.

Rubi ha sido el re-encuentro con las buenas sensaciones después de Igualada. Una triatlón en distancia olimpica que alarga el primer sector hasta los 10 kms y donde se puede obtener un mejor conocimiento de como estoy en ritmo de carrera. Que me salgan 40 minutos en los 10 kms es un muy buen resultado dada la falta de preparación que llevo.
el sector de bicicleta es otro tema. Falta de piernas y fuerza me hicieron perder en Igualada un buena posición y ayer en Rubí volvió a pasar lo mismo pese a rodar mejor y ante un circuito duro en ascensos y con suelo resbaladizo. No obstante los 29 de media dan fe que las cosas empiezan a mejorar también,
El tercer sector de carrera fué agónico en su tramo inicial al llevar las piernas castigadas de la bicicleta pero poco a poco se fueron acostumbrado de nuevo a correr y acabando en buen ritmo.
Conclusiones. Paramos un par de semanas la competición y dedicamos el domingo a rodar que buena falta me hace. O cojo kilómetros en bici o estoy listo en el Ironcat de mayo.

Enfilant l'agulla!!

En tota preparació sempre hi ha un moment en que el nivell d'intensitat va pujant de to.
Poc a poc van passant els dies i les fites que m'he marcat al calendari son més aprop.

Més dies d'entrenament, més durada, més distància, més intensitat, més fatiga acumulada.
Tot per tal d'arribar en les millor condicions possibles dins el just calendari de preparació que tinc per l'Ironcat del mes de maig.

Segueixo sumant amb seny i força, amb ganes i ritme, amb exigència i per sensacions.