Decepció.

Sempre ha d'haver un primer cop i aquest hem va arribar aquest diumenge mentre disputaba el Terres de l'Ebre.
D'acord que les condicions no eren bones. Feia molt i molt vent i el sector de bici ere molt perillós i d'acord també que mes val retirada a temps que comprometre la participació en l'Ironcat per una caiguda.
Ara  a casa i ja en fred, analitzo la cursa i realment no estava ni concentrat ni mentalment preparat per participar en condicions de fer un paper minimament digne.
El sector de l'aigua va ser un suplici desde el primer moment. Descolocat, en tot moment, sense ritme, amb aturades constants per recolocar-me les ulleres, desorientat,..... un munt de despropòsits que va fer que acabés sortint en 1:12. Dotze minuts més del que m'havia previst en un principi. Gairebé tancava la cursa. I el pitjor encara havía de'arribar.

Trigo una eternitat a canviar-me. El neoprè no sortía, els mitjons no entraven, quin desastre.

Agafo la bici i començo el sector de bici amb un vent que a mida que anava sortint de la població de SAnt CArles anava pujant d'intensitat fins arribar al circuit de voltes als arrossars on ja no et tapa absolutament res i el vent bufava de tots costats segons la orientació que agafava la carretera.
El contaquilòmetres marcava a estones 17 qms/h. Era desesperant. Ratxes fortes i continuades que feien que pedales de costat per contrarestar la força del vent i veient que en una descuidada era molt fàcil anar per terra.
Acabo la primera volta al circuit i decideixo posar peu a terra. Per avui s'ha acabat.
Lluitar contra els elements per no fer un bon registre, potser acabar a terra i no finalitzar amb bon regust de boca, Millor donar per tancat el capítol.
Ara toca reflexionar, agafar el mes que entrem amb ganes i preparar millor i concentrat la prova reina de la temporada.