lunes, 19 de marzo de 2018

Ara si.

La darrera prova preparatòria per a París la tenía aquest diumenge a Calella amb la darrera mitja i la darrera oportunitat de fer la marca d'hora 25 minuts que hem donaría per fí el ritme de cursa a la marató a més a mes que de fer-ho, aconseguiría la millor marca personal en aquesta distància.
El día es presentava assoleiat, quasi sense vent amb na lleugera brisa i un recorregut que salvant un parell de rieres sería del tot plà. Si jo podía aconseguir-ho era en aquesta.
A les 9:30 ens donen la sortida i m'aferro a la llebre d'1:25 seguint el seu ritme al principi a un ritme que ens marca una mica lent i que hem fa temer el que després será, una carrera a ritme per sota de quatre per guanyar el temps perdut. No m'agrada però decideixo no deixar-la i evitar aventures en solitari. Encertada decisió perque a mida que van pujant els quilòmetres el ritme es va accelerant i jo aguanto amb el grup. Quilòmetre 12 després de recollir aigua en got al avituallament m'agafa de nou un dolor abdominal que hem fa alentir-me una mica mirant de no desengantxar-me donçs se per experiència que això suposaría acabar amb les meves possibilitats de marca. Poc a poc va minvant el dolor però m'acompanyará tota la resta del recorregut. Al 15 i agafant el darrer avituallament la llebre comença a accelerar definitivament el ritme i ja hem costa seguir-la donçs ja marca temps per quilòmetre inferiors a 4 i comença a agafar-me uns metres de ventatja que ja no recuperaré. Lluïto per no perdre-la encara que hem porti un centenar de metres i apreto les dents arribant a Calella per veure de que soc capaç al final de tot plegat. Entro a la recta final i el passadís d'arribada en 1:25:01 segons el crono però amb un temps oficial final d' 1:24:56. L'objectiu s'ha aconseguit i per segon cop aquesta temporada baixo marca personal en la distància. Ara ja només queden tres setmanes de mantenir aquest bon moment de forma i començar a administrar les forces i les cames. Feina feta de moment.









jueves, 15 de marzo de 2018

Anem perfilant.

Els díes passen i la data de París s'aproxima més ràpid del que hem dono compte. Darreres tirades llargues, solitàries, en moments monòtones, concentrat en ritmes, en pensaments barrejats de positivisme amb d'altres amb aires de derrota. Convivint amb el dolor articular, plantar, i no se que més que a aquestes alçades no hem faci mal. Tot suma. Barreja d'il.lusió amb d'altres de cansament. Ja queda poc. Persistirem.


lunes, 5 de marzo de 2018

Mitja de l'Estany un any més.

Aquest any la mitja de l'estany a estat per a mi un parentesi entre curses. Cercant un ritme més tranquil hem vaig oferir a ajudar a un company de l'equip(En Miguel) a ajudar-lo a baixar el seu record de temps en mitja i ho hem fet.
Content i amb bones sensacions a les cames. La cosa sembla que rutlla. Ara una setmana sense cursa i cap a Calella a per totes i finalitzar elcicle de competicions a l'espera d'arribar ja, ara si, a Pa





rís.