Els díes passen i la data de París s'aproxima més ràpid del que hem dono compte. Darreres tirades llargues, solitàries, en moments monòtones, concentrat en ritmes, en pensaments barrejats de positivisme amb d'altres amb aires de derrota. Convivint amb el dolor articular, plantar, i no se que més que a aquestes alçades no hem faci mal. Tot suma. Barreja d'il.lusió amb d'altres de cansament. Ja queda poc. Persistirem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario