La veritat es que a part d'alguna participació en triatlons sprint, mai havía arribat a participar explicitament en una cursa de 5 qms. I va ser tal i com esperava, rapidíssima, agònica, a tope de ritme i pulsacions i en un plis plas ja s'havía acabat. No son per a mi. L'he gaudit en la seva mesura però jo les prefereixo més llargues amb més estratègia de cursa, amb canvis de ritmes, amb fases de eufòria i fatiga. Ha estat una experiència diferent. Ara a enfocar el tema cap a la mitja de Sitges que es el seguent pas a fer per intentar aconseguir baixar el temps i cumplir amb l'objectiu de la primera part de la temporada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario