El moment de la veritat.
Quinze mesos d’entrenament, dies bons i dies dolents, alguns amb fred i mal temps, d’altres encara pitjor.
Entrenant aquest hivern ha estat a ben segur una prova de que la fita que he estat preparant s’ho valía.
Entrenaments al gimnás de la mà del meu preparador en Toni Pallarés que ha dedicat temps i esforços en dibuixar unes taules i unes altres, uns exercicis i uns altres potenciant i reforçant tots i cadascun d’aquells punts que eren febles per tal d’aconseguir que arribés al punt de sortida el mes ben preparat posible i crec que així será.
Taules d’exercicis, abdominals, peses, escales, bici i més bici amb aquelles sèries interminables on el pulsòmtre i el cronòmetre marcaven el ritme d’esforç en cada moment.
Les sortides llargues en bici, dissabtes i diumenges, si o si, fés bó o dolent. Obligació, obligació i obligació. Set del matí i amunt.
Avui puc dir que el somni está a punt de fer-se realitat quan per fí agafi l’avió que hem durá a les terres desertiques del Marroc on rodejat d’una quantitat d’incondicionals de la btt, professionals i amateurs, tots ells amants de l’aventura començarem un periple de prop de 500 quilòmetres, cadascú amb les seves fites personals per tal de que a la fí resulti tot, una aventura amb final feliç.
Aturat a l’espera de sortir, m’enrecordo dels molts moments viscuts aquests mesos, les sortides amb els companys, les eternes brometes d’alguns d’ells, els consells d’en Carlos per tal que no falli res; potser més preocupat que jo mateix; les sortides a ganxo amb el grup dels triatletes de Vallirana que m’han acabat de donar l’empenta final i amb la cirereta del pastís com va ser el poder gaudir d’una sortida amb tot un crack de l’esport com en Luis Enrique (actual entrenador del BarçaB), qui hem va donar certs consells com a anterior participant de la TITAN DESERT.
La Maite i les seves mans màgiques m’han posat a lloc tots els músculs en aquests mesos per tal de descarregar-los en un principi de l’esforç viscut i prepara-los per l’esforç futur. I ja m’espera per reconstruir-me a la tornada.
Ara, maleta en má i amb la btt i el material, camí d’Erfoud i acompanyat del meu pare en Toni, que no ens ha deixat mai de seguir en les nostres fites esportives, ens proposem fer d’aquesta nova prova, un record inesborrable on s’ha proposat l’assistir-me donant-me tot el recolzament material posible als campaments i els consells d’un pare savi que sempre te aquell punt de seny , fred i calculador que a ben segur necessitaré en moments de fatiga.
Fins a la tornada!!!!
Joanjo Albaladejo.
