Aquest dissabte tocava enfrontar-se de nou a llarga distància al mig ironman de Balaguer.
La forta calor que teníem a migdía ens feia preveure una cursa llarga i dura, de nou enfrontat a temperatures de extrema calor com les patides a l'Ampolla i Amposta darrerament.
El sector de l'aigua va ser com de costum per a mi, un xic caòtic fins arribar a la primera boya per després trobar el meu lloc i nedar les dues voltes del circuit més comodament. L'aigua fresca s'agraïa.
El sector de bici va ser un altre tema. El circuit dur i exigent amb fortes ràmpes i afegit a la forta calor, obligava a beure i recuperar forces i líquids a cadascun dels controls pels que passàvem, però el cos no es recuperava prou bé i notava que a mida que passàven els quilòmetres la cosa anava a pitjor. Primers problemes musculars al quilòmetre 60 i a partir d'allà la davallada que hem portaría a començar a replantejar-me si podría afrontar el sector de la mitja marató corrent.
Arribat de nou a Balaguer i calaçades les bambes hem disposo a començar a correr. El primer quilòmetre va ser un calvari. Clavat de cames, obligat a caminar sense ser capaç de correr gairebé 50 metres seguits. De nou aturat. Intento recuperar les cames però la cosa no millora. Segueixo intentant treure les males idees del cap però aquest cop son més fortes que jo. Estas molt cansat, El cos no et deixa portar ni un mínim de ritme.
El quilòmetre tres hem fa aturar definitivament . No vull ni puc seguir d'aquesta manera. Millor retirar-se a temps. Vindrán més curses, vindrán més reptes, vindrán sensacions millors. La temporada s'ha fet molt llarga, han hagut reptes molt importants i exigents i tots s'han pogut acomplir. Balaguer quedará per l'any vinent.
