Amb regust amarg!!!

Avui tocava ser-hi a la mitja del mediterrani per tal de veure si podía rebaixar els 1:32:33 aconseguits a la mitja de Sant Joan Despí.

Es pot dir que si he superat i puc dir que no he arribat a conquerir l'objectiu de rebaixar la mitica barrera de l'hora i mitja.
Potser no era la prova per fer-ho, no m'he trobat còmode corrent en cap moment. Primer per la gran quantitat de gent que han corregut i que fins gairebé a mitja cursa no he trobat espais còmodes per correr, tolls d'aigua, una lleugera briseta que anava de cara, però sense que cap excusa d'aquesta sigui ni es la veritable culpable del resultat d'avui que sense ser dolent no ha arribat a les meves expectatives. Una setmana sense correr gaire ha estat sense cap mena de dubte la manca de ritme durant la prova.
No obstant i ara en fred desde casa, les coses es veuen d'una altra forma. No ha estat un mal resultat rebaixar en 16 segons la marca i deixar el temps en 1: 32:19, quedant en una meritòria posició 211 d'un total de 1.758 corredors arribats a meta. Tot es pot millorar i estic en temps de poder assolir la fita.

Seguirem pensant amb més reptes. Un d'ells, potser la mitja de Tarragona.

Quilòmetres i pedres.

Si el setembre va acabar prou actiu, l'octubre no será a ben segur menys. Descomptant díes per l'inici de les duatlons de muntanya, ja començo a sumar quilòmetres sobre pistes de terra i pedres i alhora també començo a sumar quilòmetres amb la btt. No es cuestió d'arribar a la competició sense el toc de conduir una bici per muntanya amb el que suposa d'exigent el circuit de duatlons al llarg de la temporada.

Per bon camí.

i més i mes í més.

Segueixo sumant quilòmetres i sembla que les coses van estabilitzant-se.
Tornen els dolors de cames, les sobrecàrregues però també les bones sensacions, les pulsacions mimben i la base física torna a poc a poc al seu lloc.

Menys d'un més i ja hi seré de nou en competició. Ara toca muntanya.
Puja i baixa amb constants canvis de ritme per tal d'anar educant el cos a aquestes exigències que demana el correr per aquest tipus de terreny.

Calentando motores.

Este mes de septiembre lo acabo con 550 kilómetros en las piernas, preparando la temporada de duatlones que en poco más de un mes se inicia.
Las sensaciones vuelven a ser buenas y es cuestión de coger ritmo antes no se inicie el campeonato.
Hoy y tras un día de recuperación y gimnasio, vuelvo a la carretera cumpliendo un recorrido de 14 kilómetros que dan inicio a lo que va a ser un mes intenso.
Todo es empezar y no parar.