L'ironcat 2.016 ja es història i l'he pogut vencer un cop més.Les coses es van torçar després del primer terç de cursa quan els musculs van començar a tenir rampes, cosa per altra banda llògica donat el poc entrenament que portava per afrontar una prova tant dura i llarga com es una prova de distància Ironman.
Motivat i concentrat davant la línia de sortida a la platja tot just abans de començar un primer segment de natació de 3.800 m en un circuit a tres voltes que hem va permetre sortirde l'aigua en 1 hora 18 minuts, un temps millor que el que feia habitualment a piscina. Fins aqui tot anava de perles.El segon sector en bici per completar un total de 180 qms per un circuit dins les estretes carreteres del delta, per cert millor asfaltades que la darrera vegada que vaig participar i que feia més agradable el ciclar per elles, però que a la tercera volta i ja havent completat 90 qms del total, els musculs van començar a dir prou. El cert es que el cos es savi i sap quan ha arribat la fi de la seva memòria. Certament no havía fet segments als entrenaments de més de 80-90 qms i menys a aquests ritmes de cursa que portava fins llavors. Els 32 qms/h de mitja que portava es van convertir al final del sector bici en uns tristos 26,73 qms/h.
Res més lluny de la realitat. Les cames estaven foses, el meucos hem deia feia temps que ja estava fart de treballar, les cames eren dures com a fustes i el correr es feia si més no, penós.
Quasi 6 hores hem va portar el poguer finalitzar els 42 quilòmetres, però el meu cap nohem va fallar si be s'ho va plantejar en dues ocasions de deixar'ho estar.
Al final, 13 hores 57 minuts 1 segon. Temps per oblidar, prova per recordar. I ara ja en tinc quatre.
