Jean Bouin 2023. Una mala experiència.

 Aquesta ha estat l'experiència mes estranya que he viscut n molt de temps. 3 quilòmetres de cursa i prou. L'isquio hem va aturar i tornada a trote fins a la sortida.

Dorsal a la mà i a la contra de tothom. Una sensació d'impotència que no li dessitojo a ningú. Ara bondat, aturada en sec i recuperar bé. La mitja de Barcelona segueix a l'horitzó.

Buscant un bon temps.

 Amb ganes de correr per primer cop a Jean Bouin d'aquí a dues setmanes necessitava tenir un bon temps per optar a un calaix de sortida davanter. Aquest ha ests el motiu d'apuntar-me als 10 K de Les Franqueses que era puntuable i de treure una bona marca hem serviría per acreditar-ho a la Jean Bouin.

La cursa dura desde principi amb força desnivell i pujades continuades, m'han fet patir molt per aguantar un ritme que necessitava tenir per no passar del 45 minuts màxim que m'havia proposat.

Patiment i sensacions de falta de força a les cames i de vegades forçant massa. No obstant i tot, aconsegueixo arribar poc per sobre de 43 minuts i per tant podré optar al segon calaix de sortida d'aquí a dos diumenges.

Avui dilluns, els isquios m'ho recorden. L'apretada ha estat màxima.

Comencen a arribar els ritmes perduts.

Desde mitjans de març i salvant el dos mesos que vaig estar aturat per la lessió del bessó i es ara quan el cos i les cames comencen a despertar. L'aturada tant llarga m'está fent patir de valent però amb perseverança crec que m'en sortiré. Aquest passat diumenge vaig participar en la cursa Maria Victor que havía estat suspesa a l'estiu i els ritmes aconseguits s'assemblen als de principi de temporada del 2017 i els entrenaments de qualitat que vaig fent aquestes darreres setmanes ja surten per sota el psicològic 5:00.

La setmana vinent faig un primer tast en cursa de 10 a Les Franqueses i veurem quin temps pot sortir. Sent realistes per sota de 45 minuts ja estaría bé.

Seguim sumant, seguim endavant.

 Setmana rera setmana, segueixo acumulant quilòmetres d'entreno a les cames alternant metres de piscina amb quilòmetres de bici en progressió així com les sessions de correr, encara lentes, però que a ben segur acabarán donant fruit.

De moment ajgun que altre projecte al cap però sense concretar res de moment fins no veure que les coses milloren. Paciència es el que toca i constància.

Contratemps..

 Les setmanes anaven avancçant i amb elles la progressió esperada. Setmanes de preparació per començar amb garanties una bona preparació a la marató a partir de setembre. Però...... un trencament fibrilar al bessó esquerre a fet que hem vegi aturat un parell de mesos aban no pugui tornar a provar de correr.

Ara en mans dels exercicis de fisioterapia per veure si finalment surto d'aquest malson.

Avançar es el que compte.

 Després de prop de tres anys sense penjar-me un dorsal per a mi aquest diumenge era molt especial, fos la prova que fos, encara que fos una cursa de 10 qms i sense objectiu aparent més enllà de demostra-me a mi mateix que aquestes darreres nou setmanes havien servit per alguna cosa.

Que les sensacions milloren, que els ritmes comencen a accelerar-se, que començo a trobar aquelles sensacions perdudes, aquella adrenalina que corre abans de cada sortida. Tot a sortit be. Segueixo avançant.

Els 10 K de la Palauenca (46:14),  m'han fet convencer que vaig pel bon camí. Segueixo remant.

Objectiu fixat!!!

 Falten molts mesos i tot just fa sis setmanes que he començat a moure'm, però alguna cosa hem diu que si no et marques un objectiu, enlloc i vas. Dit i fet. Marató de Castelló, finals de febrer i amb ganes de veure que en trec de tot plegat.

Temps, tinc, forces en treuré i mètode ja fa un temps que hi treballo. Ara il.lusió i esforç. La resta no está a les meves mans.

En marxa!!!

 Quatre , quatre setmanes ja porto. Seguint un planning llarg i feixuc per tal de despertar aquest cos adormit després de dos anys d'inactivitat.

Costa, i costa molt. No hi han ritmes, no hi han sensacions, només la sensació de portar a sobre un pes extra i una debilitat muscular que no et deixa cap espai a l'alegría. Però persisteixo. El cos no ho ha pogut oblidar, tornaré a trobar aquella energía que feia que les cames volguessin més i més quilòmetres. No obstant.... avui encara no.

Tornant de no se on.

  El cos ha dit prou. Prou de lamentar-se, prou de estarse quiet, prou de dolors, prou de desilusions. Ja n'hi ha prou. Comencem i comencem de molt abaix però comencem. 

Planning fet, primers dies i sensacions molt dolentes. Això será llarg i dur, pero ja ho se, aquest joc tracta d'això. A veure qui pot mes.

Seguirem el plà establert i a sortir del gran i profund forat en que m'he ficat.

En sentirem a parlar.