Quatre , quatre setmanes ja porto. Seguint un planning llarg i feixuc per tal de despertar aquest cos adormit després de dos anys d'inactivitat.
Costa, i costa molt. No hi han ritmes, no hi han sensacions, només la sensació de portar a sobre un pes extra i una debilitat muscular que no et deixa cap espai a l'alegría. Però persisteixo. El cos no ho ha pogut oblidar, tornaré a trobar aquella energía que feia que les cames volguessin més i més quilòmetres. No obstant.... avui encara no.
