Després de prop de tres anys sense penjar-me un dorsal per a mi aquest diumenge era molt especial, fos la prova que fos, encara que fos una cursa de 10 qms i sense objectiu aparent més enllà de demostra-me a mi mateix que aquestes darreres nou setmanes havien servit per alguna cosa.
Que les sensacions milloren, que els ritmes comencen a accelerar-se, que començo a trobar aquelles sensacions perdudes, aquella adrenalina que corre abans de cada sortida. Tot a sortit be. Segueixo avançant.
Els 10 K de la Palauenca (46:14), m'han fet convencer que vaig pel bon camí. Segueixo remant.
