A per Banyoles!

Ja ha passat una setmana i ja tinc davant un nou repte a superar. La mitja de l?estany que ja fa dos anys que hi participo i que encara que no es tracta d'una mitja marató per fer marca si que es factible per poder acabarla aquest any per sota les 1:36 que tinc de l'any passat.
No obstant la inteció i si les cames ho permeten voler baixar de l'hora i mitja sempre hi es al cap.

Marató Vies verdes 2.014

Punt i final. La marató per fi s'ha acabat.
Mesos de durs entrenaments, grip, lesions, moments de decaiment i d'eufòria i molts, molts quilòmetres a les cames per que acabessin al port de Sant Feliu sota l'arc d'arribada en 3:20:31 segons el cronòmetre oficial de la cursa ja que el meu, activat en el moment de la sortida va arribar a marcar 3:14:35 al traspassar l'arribada.
Anècdotes a part, una cursa dura tal i com es preveia amb un ritme sempre molt exigent , en un primer sector a ritme d'objectiu fins al quilòmetre 32 on la fatiga muscular hem va passar factura fent-me perdre ritme constantment de més a menys amb un parell d'aturades forçoses per rampes que van acabar d'esgarrar les meves possibilitats d'arribar a les 3 hores, gaudint d'un temps excepcionalment bo a pesar de les previsions de pluja ja que fins i tot el sol va apareixer per acompanyar-nos una estona.
Ara a recuperar-se de les ferides, analitzar els errors i aprendre d'ells i prepararse per la mitja de l'Estany tot just a quinze dies vista.

Els deures fets!!!

Com si d'un examen es tractés, hem a rribat a tres dies de la marató per la qual portem uns quants mesos preparant-nos especificament.
El repte arribar, i arribar en menys de tres hores i si es pot demanar un darrer esforç, arribar a clavar el cronòmetre en 2:56:00. Un somni, segur, una possibilitat, dificil, però no impossible. L'objectiu es allà perque algú l'agafi.

Ara toca deixar de revolucionar el cos aquesta darrera setmana i tenir-lo en aquest punt d'equilibri deixant-lo amb ganes i moltes ganes de sortir a correr.

Diumenge. La gran veritat.