
Com si d'un examen es tractés, hem a rribat a tres dies de la marató per la qual portem uns quants mesos preparant-nos especificament.
El repte arribar, i arribar en menys de tres hores i si es pot demanar un darrer esforç, arribar a clavar el cronòmetre en 2:56:00. Un somni, segur, una possibilitat, dificil, però no impossible. L'objectiu es allà perque algú l'agafi.

Ara toca deixar de revolucionar el cos aquesta darrera setmana i tenir-lo en aquest punt d'equilibri deixant-lo amb ganes i moltes ganes de sortir a correr.
Diumenge. La gran veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario