SKODA TRIATLO OLIMPIC DE GAVA.

Va ser dur aixecar-se a dos quarts de 6 del matí però va valer la pena. Una hora més tard ja hi era a Gava per tal de participar en el segon i darrer triatló de la temporada en modalitat olímpica.
Les sensacions eren bones i estava quasi segur que si no passava res durant la cursa, el temps final milloraría respecte a l'olimpic de Banyoles de fa quasi dos mesos enrera.

Davant la platja i esperant el meu torn de sortida al sector de la natació que era el darrer de tot i observant com els nedadors anaven entrant en una mar plana i amb tímids ratjos de sol que enlluernaven dins el mar,  anava dibuixant la meva posició dins d'ella i el circuit de boies que hauría de sortejar per arribar a completar els 1500m.

Tocat el xiulet de sortida, hem posiciono dins el grup amb un primer sector fins a la primera boia molt  incòmode al no poder agafar ni lloc ni ritme. un cop sortejat el gir a l'esquerra trobo per fi el meu espai i ja no deixo el ritme de natació constant per arribar a la platja en un sorprenents 28 minuts.

Llarga correguda fins al box on ens espera la bici mentre descordo el neopré que la veritat ha estat un ajut. L'aigua era fresqueta.
Calço les sabatilles, casc, dorsal, ulleres, poso el gel a la butxaca i começo a correr per entre les fileres de bicis que encara queden penjades fins a la linea dibuixada al terra on els jutges ens permeten pujar i començar el sector de bici.

Primers metres que s'aprofiten per hidratar-te i començar a reconstituir el cos després e l'esforç a l'aigua. De seguit a buscar el teu grup que et porti a bon ritme a completar el sector que durant els primers quinze quilòmetres la veritat ha estat prou dificil. Finalment he trobat el grup que a força de relleus hem pogut portar unes velocitats prou alegres que sempre ajuden a retallar temps al global final.

Arribada després de dues voltes al circuit marcat i corrent de nou a penjar la bici i calçar-se les sabatilles de correr.
Els primers instants son sempre incòmodes, els grups musculars que hi entren en joc son diferents i sembla que les cames tinguin que arribar a causar-te les primeres rampes. A partir del tercer quilòmetre tot comença aposar-se a lloc i aconseguiexo portar un ritme alegre que hem fa avançar un munt de corredors i fixar el cronòmetre en un bon temps. 02:20:47 reduint en més de 20 minuts l'anterior registre de Banyoles.
Els entrenaments estant començant a donar resultats molt a pesar que estem a inici de temporada.


http://www.corriendovoy.com/triatlon/146834/skoda-triathlon-series-gava-2015

Arriba el segon olimpic!!!

Aquest diumenge participo en el segon i darrer triatló olimpic d'aquesta temporada que per a mi serán un cheking de cara a la nova temporada que comença just la setmana seguent amb el calendari de duatlons de muntanya.
Aquests primers dos mesos han estat dedicats a començar a agafar ritmes i hàbits d'entrenament sobretot a nivell de cos.

Hores de gimnás, piscina i quilòmetres de
rodatges cada cop més alegres hem fan preveure que anem per bon camí.
Sense tenir un objectiu ambiciós per aquest diumenge si m'agradaría poder retallar el temps de l'olimpic de Banyoles que va quedar en 2:48:12 que per altra banda hauría de ser normal donat que a Banyoles vaig participar sense apenes entrenament i ara amb dos mesos de treball la cosa s'ha de començar a notar.
A veure que en trec de tot plegat.

Pas a pas.

Els dies van avançant i cada cop s'apropa més el moment del començament de la temporada.
Mes jornades de gimnás, sortides a correr i complementat amb quilòmetres sobre la bici de carretera comencen a donar primers simptomes de que això comença a funcionar, a poc a poc, pero funcionant.

Tot suma.

Començat el mes d'octubre les coses comencen a ordenar-se. El mes vinent comença la temporada de duatlons de muntanya i hem fa especial il.lusió tornar-hi a participar en algunes proves després d'aquests anys de sequera esportiva.

Sempre que comença una pre-temporada t'analitzes internament per veure si et trobes millor o pitjor de sensacions del que recordes d'altres pre temporades i el neguit de voler tornar a estar a tope el més aviat millor es irrefrenable. La competició personal la tenim a la sang.

No obstant m'he pres les coses amb més mètode, i conscient que els anys no perdonen, no vull apretar més del que les meves sensacions hem portin en cada moment.

Hores de gimnás, metres a l'aigua i quilòmetres sobre l'asfalt m'han de portar conjuntament amb les puntuals competicions d'aquest hivern a un estat de forma acceptable per poder assolir el repte de completar de nou una distància ironman aquesta primavera.

De moment, encetant un nou repte i preparant el material per mirar d'aconseguir-ho.