Vuit i mtja del matí i el coet s'enlaira per donar-nos la sortida al prop de vuit cents ciclistes que hem decidit participar-hi a la BONAIGUA 2000.
Comencen els quilòmetres a un ritme viu, 45 kms/hora, hem dona la sensació que tothom esta impacient per tal d'enfilar el port. Poc a poc ens anem apropant tot passant Sort, primer, Llavorsi després i tombant a esquerra per tal d'arribar a Esterri d'Aneu, moment en que la cursa comença a etirar-se, posar-se cap amunt i començar a sentir de veritat les cames que fins llavors anaven seguint el grup sense molt d'esforç.
Primeres rampes i el sol ja apreta de valent!!! L'aigua comença a mancar al bidó i ja hem pregunto on es troba l'avituallament.
Curves i curves i més curves, pujada lenta i començo a veure que avui no es el meu día. El cap no m'acompanya i no trobo aquell ritme que necessito per pujar tranquil. Les pulsacions hem pujen, estic bebent més aigua del normal i tot hem sembla més feixug.
Finalment, ja soc dalt. La bonaigua está superada.
Com que ja m'he aturat al control de pas mentre pujaba i he carregat provisions ja no m'aturo a dalt així que enfilo una vertiginosa baixada cap a Viella, llarga i plena de revolts on agafem velocitats de 80 kms/hora.
Poc a poc i a mida que anem perdent alçada, el pendent també baixa i m'obliga a pedalar de nou amb un vent de cara que no ens ajuda gaire. Hem arribat a Viella.
Petit recorregut pels seus carrer i comencem a enfilar la pujada cap al tunel.
Tres rampes i la cama esquerra hem diu que ja te prou. Una rampa al maleit isquio hem fa aturar-me fins a tres cops. M'aturo un cop i un altre intentant remediar el mal i veure si hem puc refer però la fatiga es evident i començo a pensa que per a mi s'acaba la sortida.
M'aturo en el darre control d'avituallament abans del tunel i miro de menjar de nou. He perdut molt de temps i ja no tinc ritme de cursa sinó que s'ha tornat ritme de supervivència.
Pujo de nou i aconsegueixo arribar al tunel. Un cop allá i després d'esperar prop de deu minuts a que passi un camió de materies perilloses i que ens ha tallat el tunel, proseguim. Mai hagues pensat que el tunel es faría tan llarg. Cinc quilòmetres interminables, de pujada i amb un fred de nassos. per fí a l'altra banda.
Tennía plantejat aturar-me aquí i deixar-ho correr però després de menjar una mica intento refer-me de nou i decideixo baixar camí de Pont de Suert i veure si puc pujar el darrer port.
Baixada amb vent en contra tota l'estona m'obliga a seguir pedalant el que hem fá finalment aturar-me a dos quilòmetres d'enfilar el port. La meva cursa s'ha acabat. les cames molt adolorides i cansades i el cap fos. Avui la muntanya m'ha vençut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario