Monegros ja es història!!!

Com era previsible, la marató dels Monegros ha estat un any més per a mi un xic tediosa. Pistes interminables i monòtones per pedalar i pedalar sense un canvi apreciable de paissatge, dins un ambient massificat de ciclistes en alguns cas prou perillosos en la seva conducció.

Cursa de per si molt llarga amb 119 qms on pedalar ha estat prou fàcil aquest cop degut a l'entrenament que ja porto avançat.
El mal temps ha estat sense cap mena de dubte el que ha acabat de trencar definitivament la meva conexió amb aquesta cursa, amb uns 15 qms finals plens de fang i sota un aiguat que m'ha calat fins els ossos. He arribat de nit i després de set hores i mitja de cursa. Tota una bestiesa que podía a ben segur haver retallat un parell d'hores d'haver anat en solitari. No era el cas, ja que voluntàriament, vaig voler acompanyar a uns companys i per altra banda no calía corre riscos per fer un record de temps que no hem portaría a res positiu i si de molt negatiu en cas d'accident ja que l'Ironcat ja es a tocar.

No crec tornar-hi, però això ja ho vaig dir fa uns anys i ahir de nou i era pedalant per terres de Sariñena.