L'Olla de Nuria es presentava com un retrobament amb el terreny pirinenc que tantes vegades he trepitjat i que ara tenía oblidat.I així va ser. A les 9 del matí i després d'uns parlaments per part d'el televisiu Marius Serra, es donava la sortida a la que sería sense dubte unes de les proves més dures a que m'he enfrontat aquest any. Una pujada constant i ràpida al cim del Puigmal en poc mes de 50 minuts donava per tal d'agafar una posició més còmoda entre els 650 participants sortits abans d'afrontar les corregudes en una constant puja i baixa entre cims, colls, crestes tècniques, alguna que altra congesta de neu encara viva, que va fer de tot plegat una prova de dura resistència mental i física.
Al final, arribada en vertiginosa baixada fins a la vall en 3 hores 54 minuts.
Sense dubte, una prova a repetir i amb marge de millora en la seguent edició, ja coneixent llavors, el terreny a trepitjar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario