Així no es pot correr!!!

Primera partcipació en un duatló de muntanya desde fa 3 anys i coincidint en que estaba a prop de casa hem decideixo a correr.

Molta ilusió en tornar a viure l'ambient de cursa i retrobant bons amics.
La cursa ja va ser un altre tema. Sortida com sempre ràpida en el primer sector a peu però encara pru comode respecte als forts desnivells del circuit. Començant potser una mica més lent de l'habitual amb por de perdre aquella força a les cames que en el seguent sector de btt hem farán falta.
Arribats a box, agafo sense predre temps la bici i començo amb fortes pujades en un circuit molt tècnic i donat que feia tres anys que no competía a sobre de la btt, m'ha fet passar-ho d'allò més malament, possant el peu a terra en tots i cadascun de les trialeres amb fort pendent que anaven succeint.-se. Un veritable malson en els 18 qms que m'ha fet tensionar-me el cos de tal manera que he arribat a box per fer el tercer sector a peu amb unes cames molt i molt rígides.

En resum. Una cursa que he començat fluix i he acabat aturat. M'ha passat quasi tothom.
No recordo una cursa en que ho hagi fet pitjor. Haurem de progressar i molt per a Terrassa.
Ara un mes  per endavant.