Sensacions diferents a les viscudes en temps anteriors feian d'avui un día especial.
Tot es veu diferent quan t'atures, mires al voltant i veus que tu, avui, no hi seras present a l'arc de la sortida.
Poc més de les deu del matí i els corredors han començat a correr com si els anés la vida en ser els últims. Poc després del brogit del pas dels atletes, el silenci; els boxes buits, les bicis penjant a l'espera de ser arrencades de les seves perxes.
Més tard el primer dels corredors arriba en solitari. Després la resta.
Canvis, presses,corredisses i de nou en marxa.
Que ve que es veu darrera la tanca però que malament que es passa quan el que més dessitges es ser-hi allà dins, suat estressat, brut de fang i amb ganes de donar un cop de mà al teu equip.
Després de tot, arribada final, comentaris varis, recollida i tornada a Vallirana. Un cop més una bona jornada de competició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario