BIKILA GIRONA una realitat!!!

22 de desembre de 2.012. BIKILA Girona ha estat inaugurada finalment després de molts esforços. Hem arribat a fer d'un somni, una realitat.
A partir d'ara, un repte a llarg termini per fer d'aquesta botiga un referent del running a la comarca i dinamitzar-la entre tots.
El vostre punt de trobada.

Nova etapa, nou repte, noves sensacions!!!

A punt d'engegar un projecte il.lusionant, plè de sensacions, de troballes, de noves coneixences, de nous reptes des d'on desenvolupar aquella tasca que tant m'omple a la vida. L'esport, el compartir experiències, viure-les amb els altres. En poques paraules; treballar en allò que de veritat un a somniat sempre.

Primer duatló de la temporada.

Vilobí del Penedés ha estat el lloc escollit per obrir aquest any el calendari de duatlons de muntanya aprofitant que era el primer que aquest club l'organitza i la curiositat de fer quelcom de nou.
Com sempre, mati fresquet encara que assolejat amb un lleuger ventet que en el tram de bici s'ha fet a estones prou molest.
En resum ha estat un duatló ràpid i poc tècnic tal i com esperava i amb poca o cap complicació, potser amb excés de trams d'asfalt que ha pogut deslluïr la prova.

Bona classificació dins els prop de 200 corredors quedant en la posició 51ª de la general i 9ª de la meva categoría.

Amb regust amarg!!!

Avui tocava ser-hi a la mitja del mediterrani per tal de veure si podía rebaixar els 1:32:33 aconseguits a la mitja de Sant Joan Despí.

Es pot dir que si he superat i puc dir que no he arribat a conquerir l'objectiu de rebaixar la mitica barrera de l'hora i mitja.
Potser no era la prova per fer-ho, no m'he trobat còmode corrent en cap moment. Primer per la gran quantitat de gent que han corregut i que fins gairebé a mitja cursa no he trobat espais còmodes per correr, tolls d'aigua, una lleugera briseta que anava de cara, però sense que cap excusa d'aquesta sigui ni es la veritable culpable del resultat d'avui que sense ser dolent no ha arribat a les meves expectatives. Una setmana sense correr gaire ha estat sense cap mena de dubte la manca de ritme durant la prova.
No obstant i ara en fred desde casa, les coses es veuen d'una altra forma. No ha estat un mal resultat rebaixar en 16 segons la marca i deixar el temps en 1: 32:19, quedant en una meritòria posició 211 d'un total de 1.758 corredors arribats a meta. Tot es pot millorar i estic en temps de poder assolir la fita.

Seguirem pensant amb més reptes. Un d'ells, potser la mitja de Tarragona.

Quilòmetres i pedres.

Si el setembre va acabar prou actiu, l'octubre no será a ben segur menys. Descomptant díes per l'inici de les duatlons de muntanya, ja començo a sumar quilòmetres sobre pistes de terra i pedres i alhora també començo a sumar quilòmetres amb la btt. No es cuestió d'arribar a la competició sense el toc de conduir una bici per muntanya amb el que suposa d'exigent el circuit de duatlons al llarg de la temporada.

Per bon camí.

i més i mes í més.

Segueixo sumant quilòmetres i sembla que les coses van estabilitzant-se.
Tornen els dolors de cames, les sobrecàrregues però també les bones sensacions, les pulsacions mimben i la base física torna a poc a poc al seu lloc.

Menys d'un més i ja hi seré de nou en competició. Ara toca muntanya.
Puja i baixa amb constants canvis de ritme per tal d'anar educant el cos a aquestes exigències que demana el correr per aquest tipus de terreny.

Calentando motores.

Este mes de septiembre lo acabo con 550 kilómetros en las piernas, preparando la temporada de duatlones que en poco más de un mes se inicia.
Las sensaciones vuelven a ser buenas y es cuestión de coger ritmo antes no se inicie el campeonato.
Hoy y tras un día de recuperación y gimnasio, vuelvo a la carretera cumpliendo un recorrido de 14 kilómetros que dan inicio a lo que va a ser un mes intenso.
Todo es empezar y no parar.

Tornen les bones sensacions!!!

La primera carrera en que m´he trobat bé.
A pesar del poc temps que porto tornant a la rutina de l'entrenament, avui m'aventurava a la meva segona mitja marató.
Distància que vaig experimentar a Banyoles en pèsimes condiciones i lesionat i que volía saber en quins ritmes podía correr en condicions més o menys normals.
Sabía que era aviat i que potser acabaría pagant durant el recorregut la manca de quilòmetres però ho havia d'intentar.
Ara se que dono per això i segur que per a més, això si, més endavant i més rodat.

Avui circuit moll, tou, amb força tolls d'aigua a sortejar durant el recorregut i combinat amb trams d'asfalt. No ha estat un circuit ràpid ni mesurat quilòmetre a quilòmetre el que hem donava una serta inseguretat de si anava a bon ritme o bé m'estava adormint o accelerant en excés. Al final les coses han sortit prou bé amb un temps final d'1:32:35 que m'ha donat la posició 57 de la general i la 6èna del meu grup d'edat. Bona marca personal.

Darrer triatló de la temporada.

Ja s'ha acabat. Amb Calafell tanco els triatlons d'aquest any que ha tingut de tot. Moments àlgids i de eufòria amb moments tràgics, decepcionants, però de tot plegat he sortit.
Aquest darrer triatló m'ha servit per començar a retrobar-me amb el meu cos que hem dona senyals que amb l'entrenament tot torna a funcionar si bé encara queda molt camí per recorrer.

Ara vene dies de tornada a l'escola, amb rutines de gimnás, entrenament i més entrenament per poder afrontar a poc més de mes i mig els primers duatlons de muntanya del calendari.
De moment i per anar agafant ritme de competició, mitja marató de S.J.Despí aquest diumenge.

Banyoles, bona travessa!!!

Ara si.  Diumenge vaig participar en la popular travessa de l'estany en la se 69ena edició.

Poc més de 2.100 metres de natació travessant de punta a punta el llarg de l'estany.

posició 980  dorsal:1013 Joan Josep Albaladejo Cabré temps: 00:51:43 00:02:27 198 M MÀSTER 40+ INDEPENDENTS

Moltíssima participació en una jornada festiva. L'any vinent a ben segur que repetirem.

11 de setembre!!!

Matí de ciclisme a Montserrat. Gaudint de la diada!!!

Maquina en marcha!!!

Empieza de verdad la puesta a punto.
Si bien la temporada de triatlones se está acabando, el invierno está mas cerca y uno debe prepararse para la temporada de duatlones de montaña que empieza en noviembre.

Hoy como inicio "virtual" he salido a ver si era capaz de completar un circuito de 80 quilometros, cuya distancia hacía ya dos meses que no completaba.
Las piernas han seguido pese a que al final del recorrido he notado la falta de entreno en larga distancia.
Circuito al final de 88 km con subida a Ullastrell, Casots y Ordal. Una buena piedra de toque para futuro.

Era d'esperar!!!

""L`Ajuntament de Palau Solità i Plegamans va otorgar la Copa al primer classificat de Veterans de la Cursa Maria Victor,  guanyada per en Toni Albaladejo,entrega que  va fer la Regiduria de Esports a la Masia de Can Cortes, amb una gran concurrencia de gent, els discursos pertinents, refrigeri i aplaudiments.""

Orgullós i content de tenir un pare com aquest, competitiu, constant, sofert,...
 i ara... campió!!!!.

Felicitats!!!!!

Floja carrera!!!

No esperaba hacer grandes marcas después del verano pero tampoco esperaba llegar en la cola del tren.
Banyoles ha sido una vez mas, una prueba dura en que no me he encontrado en ningun momento de la carrera comodo. Falto de ritmo en el agua, he estado demasiado tenso y con sintomas de agarrotamiento en las piernas a causa sin duda de la falta de metros estos últimos meses.
El sector en bici pese a ser el mejor de los tres me ha faltado algo mas de energía en las piernas con la que contrarestar el fuerte viento que nos ha castigado. He ido reptando de grupìto en grupito sin mas que poder evitarlo. El sector a pie como siempre en Banyoles, pesimo. El flato, el agarrotamiento de piernas y la falta de ritmo me ha hecho hundirme aun más en la clasificación viendo impotente como me iban pasando uno tras otro, multitud de participantes. Una pesadilla. Espero sea esta la ultima "mala" prueba y empieze a remontar.

La sensación no es otra que abatido y decepcionado conmigo mismo.

Se acabó el verano???

Fin de las vacaciones y retorno a la rutina. Parece una frase deprimente pero nada mas lejos de la realidad.

Encuentro de nuevo con los amigos, desperdigados por la geografía estas ultimas semanas, de nuevo rutinas de entreno, de nuevo búsqueda de nuevos planes y objetivos, de nuevo competiciones que te dan ese toque de obligación a calzarte las zapatillas y coger la bici por aquello de que no se note mucho la inactividad estival. En fin, que todo se pone de nuevo en marcha poco a poco.

Y llegado a este punto, delante mio, el triatló de Banyoles en distancia olímpica,... sin haber nadado un metro este verano por causa de la plaga de medusas en el mar y con poco kilometraje en las piernas tanto en bici como corriendo. Todo un reto de supervivencia.

Tendremos que empezar a retomar los pedales!!!

Unos dias de parón y desconexión, necesarios, después de tantos meses de machaque y competiciones.
Planear vacaciones, nuevas pruebas, y sobre todo disfrutar de esos días en tierras distintas, conociendo gentes que a muchos kilómetros de tu casa comparten las mismas aficiones.

Y que mejor que participar con ellos en una de las pruebas que organizan.
Pues para allí que nos vamos a "echar unos pedales", a ver que pasa.

Balaguer, un infern!!!

Aquest dissabte tocava enfrontar-se de nou a llarga distància al mig ironman de Balaguer.
La forta calor que teníem a migdía ens feia preveure una cursa llarga i dura, de nou enfrontat a temperatures de extrema calor com les patides a l'Ampolla i Amposta darrerament.

El sector de l'aigua va ser com de costum per a mi, un xic caòtic fins arribar a la primera boya per després trobar el meu lloc i nedar les dues voltes del circuit més comodament. L'aigua fresca s'agraïa.

El sector de bici va ser un altre tema. El circuit dur i exigent amb fortes ràmpes i afegit a la forta calor, obligava a beure i recuperar forces i líquids a cadascun dels controls pels que passàvem, però el cos no es recuperava prou bé i notava que a mida que passàven els quilòmetres la cosa anava a pitjor. Primers problemes musculars al quilòmetre 60 i a partir d'allà la davallada que hem portaría a començar a replantejar-me si podría afrontar el sector de la mitja marató corrent.
Arribat de nou a Balaguer i calaçades les bambes hem disposo a començar a correr. El primer quilòmetre va ser un calvari. Clavat de cames, obligat a caminar sense ser capaç de correr gairebé 50 metres seguits. De nou aturat. Intento recuperar les cames però la cosa no millora. Segueixo intentant treure les males idees del cap però aquest cop son més fortes que jo. Estas molt cansat, El cos no et deixa portar ni un mínim de ritme.

El quilòmetre tres hem fa aturar definitivament . No vull ni puc seguir d'aquesta manera. Millor retirar-se a temps. Vindrán més curses, vindrán més reptes, vindrán sensacions millors. La temporada s'ha fet molt llarga, han hagut reptes molt importants i exigents i tots s'han pogut acomplir. Balaguer quedará per l'any vinent.

El llop ja es història!!!

Tal i com previst, sortida de casa a les 4:30 del matí per pendre part a la marxa cicloturista de la Cursa del Llop  per terres de l'Ebre.
Poc més de 100 corredors a la línea de sortida per recorrer els prop de 182 qms de la marxa llarga que ha estat de totes totes una cursa més dura del que esperàvem tots plegats.

Una primera part camí del primer port de muntanya ens ha aproximat a tots en grup a bona marxa fins arribar a peu de port i coemçar la llarga pujada qe definitivament estiraría el grup. La temperatura començava a apretar i els controsl de pas s'han fet inprescindibles. Repostatges obligats.
Llarga baixada del port de Fredes i arribada a la llarga planúria per tal d'encarar els tres ports finals de la cursa.
S'ha fet dur, llarg i a estones tediós. Al final 6:21 sobre la bici i 184 qms recorreguts. Prova aconseguida i pensant ja en la seguent. Balaguer.

que ve el Llop!!!!

A quatre díes de la cursa del Llop. 182 qms de carretera per terres de l'Ebre.

He començat la setmana pedalant per no perdre ritme després d'aquest cap de setmana de correr per la muntanya.
Es preveu bon temps i esperant que el vent no faci acte de presència, ja será una cursa prou exigent amb un gran port de muntanya al principi i un altre al final de l'etapa.
A veure si d'aquesta també surto viu!!!

Una mitja sota el sol!!!!

L'edició de la Roca Negra, ha estat com s'esperava, una mitja marató més dura que l'any anterior amb 2.200 m de desnivell salvats sota un sol castigador i amb més participació que l'any anterior cosa que ha fet que en alguns moments de la cursa fós obligat l'aturar-se en els corriols més tècnics i estrets del traçat.

Prenent-me avui aquesta prova com a un entrenament rodador, potser he disfrutat més que l'any anterior pel còmode ritme de cursa sense tenir en compte ni posicions, ni records, ni temps. Tot ha quedat enrera aquest cop. Només el fet de gaudir del matí fent esport per la muntanya. Cal provar-ho de vegades.
Ara sense temps per recuperar-se quasi, a preparar la sortida de dissabte a Tortosa per participar en la cursa de carretera dins les proves de La Cursa del Llop.

De nou en moviment!!!!

Després de l'Ironcat, ha estat obligada una parada tècnica per tal de recuperar-se muscularment, així que una setmanetaha estat el temps escollit per descansar.
Nova setmana i de nou visita al gimnás per començar a correr i un dimarts sobre la bici després de deu díes de no agafar-la han estat els primers moviments per tal de tornar a l'activitat.
Mitja marató de muntanya de la Roca negra, Ruta ciclista de la Cursa del Llop i el triatló B de Balaguer son les tres proves finals abans de baixar rendiment de cara a les vacances d'estiu. El meu cos ja m'ho demana fa temps.

Ironcat se rindió por segunda vez!!!

Siempre es duro el preparar una prueba de este calibre. Una distancia Ironman requiere de mucha dedicación, esfuerzo y sacrificio. Esos son los meses verdaderamente duros a que uno se debe enfrentar en el momento de decidir que quiere participar en esas mega distancias.
Este año no era mi intención participar pero por cambio forzado de calendario de competición una cosa me llevo a otra y me vi envuelto en la preparación de mi segundo asalto al IRONCAT de l'Ampolla.

Me llegaban recuerdos de lo duro que fué el año pasado y lo que me costó el sector de a pié. Esa maratón que no se acaba nunca, siempre arriba y abajo; pero nada iba a predecir a lo que nos íbamos a enfrentar este año.
Eran las 5 de la mañana cuando suena el despertador y te invita a levantarte y empezar lo que va a ser sin duda un largo día de esfuerzo.
Desayuno sin apenas hambre y con mas sueño que otra cosa en esos primeros instantes del día.

Poco antes de las seis salimos del camping Manolo, Nestor y yo enfilando el paseo de l'Ampolla y comentando nuestras primeras impresiones antes de la prueba mientras nos aproximamos al box. El ambiente envuelto todavía en las sombras del amanecer ya desprende olor de competición, mezclado con el olor a cremas y lociones.
Poco a poco vamos entrando todos y cada uno de los componentes del club, esta vez somos 16, colgando nuestras bicis y dejando el material a punto para después del chapuzón.

No nos damos ni cuenta y entre una mezcla de risas y nervios ya estamos colocados bajo el arco de salida y frente a un mar en calma total donde las boyas amarillas nos indican lo largo que se va a hacer el primer sector de natación.
Salida y a nadar. Uno a uno vamos completando el recorrido y brazada a brazada llegamos una vez completadas las tres vueltas, a la rampa de salida del muelle que nos conduce en rápida transición a la zona de boxes.
Momento de cambiar el traje de neopreno por el maillot y cargar con todo; barritas, sandwichs, bidones, .... no dejarse nada en esos momentos es esencial ya que es el sector de bici el puntal para tener una buena disciplina en cuanto a hidratación y nutrición antes de afrontar el tercer y ultimo sector.

Seis vueltas en ida y venida a Camarles nos va minando poco a poco las piernas, intentando no bajar el ritmo y entrar en esas seis horas máximas que nos hemos puesto todos como techo. El viento una vez mas hará acto de presencia y nos dificultará las dos últimas vueltas y en especial la última que al igual que el año anterior ralentiza la cadencia en exceso.
Niko quedará en la última vuelta pese a su excelente ritmo en carrera, parado y fuera de competición por problemas estomacales, sintiendo el equipo que hemos perdido a uno de nosotros en batalla. El resto sigue adelante, no desfallecer es el lema.
Mientras vamos llegando a box, algunos de nosotros ya corren por el paseo completando la primera vuelta de las seis con que constará la maratón.
El sol aprieta y a mediodía nos está fundiendo vivos.
Intentamos hidratarnos, refrescarnos y ponernos hielo donde podemos para bajar la temperatura del cuerpo, intentando comer e ingerir esos geles que a esa temperatura ambiente a nadie le viene de gusto. Es necesario. El cuerpo nos da señales de debilidad y el estómago ya no nos pertenece. Revuelto de todo, nos está machacando. Las piernas empiezan a flojear y el ritmo se vuelve cansino. En muchos tramos nos veremos forzados algunos a caminar, pero nadie quiere tirar la toalla.
Jose Luis es nuestra segunda baja. Las malas sensaciones que le transmite el cuerpo y las altas pulsaciones que siente le obligan en un primer momento a pararse junto a los masajistas que intentan reanimar sus piernas. Finalmente y al no verse recuperado toma la sabia decisión de retirarse y dejarlo para la siguiente edición.
La competición está llegando a su fin y pese a que todos los repetidores hemos perdido tiempo con respecto a ediciones anteriores, la satisfacción es máxima al llegar a meta.
Ni que decir de los debutantes, primera vez y objetivo cumplido.

Solo queda felicitarnos por el éxito conseguido, quedando segundos por equipos, segunda en féminas y primero en sub20 y agradecer a los acompañantes que nos han alentado y empujado durante las largas horas de competición.
Ahora toca parar un poco, recuperarse de las heridas y volver a la carga. Nuevos retos nos esperan.