Intensitat en els entrenaments!!

Des de la darrera vegada que vaig escriure han passat un munt de quilòmetres en les meves cames i unes quantes emocions viscudes.
La cursa de la Ratafía com a primera cursa de muntanya amb l'equip oficial BIKILA Girona va ser un punt de partida sortint de les sortides setmanals d'entrenament que fem els dissabtes. Quin goig que feiem.
Entre tant i setmana rera setmana els entrenaments preparatoris per la marató de les Vies verdes d'aquest mes de febrer on conjuntament amb en Xavi i en Jose m'han d'intentar portar fins a l'arribada abns de les tres hores de cursa. Feina i objectiu difícil però a la vegada il.lusionant. Entrenaments durs i exigents.
I en mig de tot això, alguna que altra cursa per divertirse com el cros de Girona del passat diumenge i la estona que varem estar corrent al costat de l'Alex en el seu primer minirepte, pels carrers de Girona i sota la intensa pluja.

Cursa del Cèrvol, primer pòdium.

La d'aquest cap de setmana era per a mi el primer objectiu de la temporada on volía obtenir una bona posició en la cursa i mirar d'optar a podium.

La sortida va ser ràpida sobre un primer tram d'asfalt de poc més d'un quilòmetre que va fer estirar el grup fins arribar al primer sender en busca de la pista de Can Bugunyà.
A partir d'aquí a ritme per tal de pujar el millor possible la primera de les llargues i dures rampes cap al Puig Vicenç.
Un cop dalt de la carena i ben posicionat en la setèna posició, ja era cuestió d'agafar un bon ritme rodador en el plà, arriscar a les baixades i mantenir ritme en la segona pujada fins a les canteres.
Així va ser i enfilant les rectes finals pel poble de Vallirana i entrant al parc central fins a l'arribada en la mateixa setena posició final i quedant en primera posició per grups d'edat. Tot un èxit.

Riudarenes, preparació per la del Cèrvol.

Aquest passat cap de setmana tal i com previst, varem anar a la cursa Riudatrail que es celebrava al poble de Riudarenes amb la finalitat de fer una primera sortida a la competició amb el grup que habitualment sortim a entrenar els dissabtes.
Tot va anar força be. Sobre un recorregut ràpid, no sense alguna sorpresa trencacames, molt habitual en les curses gironines, varem quedar ràpidament amb el grup davanter en una sortida ràpida que va trencar la cursa.
Ben posicionats en tot moment arribàvem a meta en 4ª, 5ena i 6ª posició els primers "Bikilas". Una mica després arribàven la resta de grup.
Un matí força maco i especial que haurem de repetir.
Felicitats a tots!

Fi de setmana complet!!

Cap de setmana complet amb una primera cursa nocturna per Girona a les 10 de la nit i amb afluencia d'uns 550 corredors.
Sortint del parc de la Devesa en un traçat molt ràpid i dividit en una part per dintre la ciutat i una segona part per les afores entre corriols i carril bici més fosc i amb necessitat de frontal.
De bon principi situat al capdavant de la cursa intentant mantenir un ritme de 4:00/qm per no perdre contacte i mirar de fer un bon temps.
Al final 19è de la general i 4art del meu grup d'edat.

Poques hores després sortía a la Cursa María Victor de Palau, seguint el costum d'anar-hi cada any per la festa major.
Un circuit de 7 qms plantejat amb una mica més de desnivell, també plantejat a sortir tan depressa com les cames m'aguantessin després de l'esforç de la nit anterior, a primera fila i amb ritmes aquest cop més ràpids en cursa.
Al final 26è de la general d'un total de 650 corredors inscrits. Satisfet en totes dues.

Corrent pels núvols!!!

L'Olla de Nuria es presentava com un retrobament amb el terreny pirinenc que tantes vegades he trepitjat i que ara tenía oblidat.

I així va ser. A les 9 del matí i després d'uns parlaments per part d'el televisiu Marius Serra, es donava la sortida a la que sería sense dubte unes de les proves més dures a que m'he enfrontat aquest any. Una pujada constant i ràpida al cim del Puigmal en poc mes de 50 minuts donava per tal d'agafar una posició més còmoda entre els 650 participants sortits abans d'afrontar les corregudes en una constant puja i baixa entre cims, colls, crestes tècniques, alguna que altra congesta de neu encara viva, que va fer de tot plegat una prova de dura resistència mental i física.
Al final, arribada en vertiginosa baixada fins a la vall en 3 hores 54 minuts.

Sense dubte, una prova a repetir i amb marge de millora en la seguent edició, ja coneixent llavors, el terreny a trepitjar.

Warclubs 2.013.

Sant Feliu de Pallerols, 7:30 del matí amb una temperatura de 23 graus i al costat de prop de 70 equips per pendre la sortida a la que será una de les mitjes maratons de muntanya més tècniques i dures que m'he enfrontat mai.

Afegint la modalitat de corre per equips de tres , quantre o cinc membres i agafant en la classificació els tres millors temps.
Nosaltres sent solament tres corredors es important que cap de nosaltres quedi desqualificat i arribi a meta amb el millor temps possible.
A les 8:16 ens toca el torn de sortida i davant ja corrent un bon grapat d'equips que en intervals de 30 segons han anat sortint.
Xavi marca el ritme de sortida i Jose i jo anem al darrera. El ritme es massa intens per nosaltres i preferim que ens deixi i vagi a parar el croòmetre el més aviat possible. Nosaltres al darrera anirem apretant-nos per tal de completar un circuit molt trencacames i exigent i amb trams molt tècnics pero arribant a meta i fent que la posició final de l'equip quedi en una meritoria 19 ena posició d

'un total de 63 equips classificats.

La Roca Negra 3, una clàssica al calendari!!!!

Aquest diumenge tocava de nou participar en la que ha esdevingut per a mi una de les curses clàsiques de muntanya.

En la seva tercera edició i la meva també trecera participació tenía com a repte personal el completar tot el recorregut i desnivells en un temps per sota de l'hora trenta.
Sortida a les nou del matí desde l'estadi d'atletisme de Sant Boi en un matí assolejat i bona temperatura. Bon ritme d'inici al costat del bon amic Sergi que marcava un ritme viu per tal de poder estar en els llocs capdavanters un cop enfilessim les primeres rampes i corriols per tal d'evitar els possibles taps.
Enfilats pels innumerables camins trencacames que no deixaven relaxar les cames en cap moment anem arribant cap a la base de una de les pujades importants del día, Sant Antoni, no sense haver de salvar abans una baixada en fort pendent fins a la base de la pista justa avall, moment on amb mala fortuna salvo una pedra però no veig un roc amagat per la verdissa que hem fa caure i rodlar un parell de metres. La mà i el canell esquerra hem queden força tocats durant bona estona i ja veig que alguna trencadissa m'he fet.
Seguim corrents muntanya amunt i un cop dalt i recuperat de forces al control d'avituallament de Sant Antoni, enfilo baixada i camí de retorn cap a Sant Ramón ja però amb més prudència a les baixades que també hem fan minvar les forces i el ritme de cursa.
Uns núvols ens ajuden a no passar tanta calor i ens fan una mica més fàcil l'ascensió. Un cop dalt, glop d'aigua i baixada directa fins a l'estadi. Moment d'apretar una mica més i veure si encara soc capaç d'arribar en temps.
Ni fet exprés, 2:20 minuts passant per la línia d'arribada.
Recollida i cap a l'hospital a fer radiografíes!!!.
Resultat de l'experiència; un matí gloriós i de record `personal, una enguixada de braç i una setmana de parada obligada.

Kayakló del Fluvià.

No hi ha millor recompensa que participar al costat dels teus fills en el debut de la seva primera competició.
Avui ha estat un kayakló pel riu Fluvià a Sant Pere Pescador en un matí acompanyats de bon sol i tramuntana per tothom!!!. Content i orgullós!!!

Dura cursa la de Banyoles!!!

No era recomanable correr de nou una mitja i aquest cop sobre un itinerari de muntanya i menys encara si no estava recuperat de les molesties arran de la mitja de Calafell de diumenge passat i encara i amb els esforços de minimitzar els problemes de dolor que varem treballar a través de la fisio.
Molt i amb tot, a les nou del matí era a la línia de sortida a punt de pendre part en una de les curses de muntanya amb una duresa important de les que recordo. Sortida rápida per agafar posició als corriols de pujada a Sant Patllari i primeres rampes sostingudes i dures per les meves cansades cames. No acabo de trobar ritme ni fortalesa en elles però segueixo apretant i arriscant en alguns trams, el que hem provoca algun ensurt i alguna caiguda sense més premi que unes esgarrapades.
Relleu de puja i baixa constant, trencacames i a vegades amb baixades i pujades equipades fins i tot amb cordes fixes fant de la prova una exigent força de voluntat pe acabar amb dignitat.
Completo els 21 quilòmetres en dues hores i en la posició 35 de la general. Content a pesar de les limitacions físiques que arrossego.
Ara venen uns dies de recuperació i cap competició a la vista fins a Juny.