Així no es pot correr!!!

Primera partcipació en un duatló de muntanya desde fa 3 anys i coincidint en que estaba a prop de casa hem decideixo a correr.

Molta ilusió en tornar a viure l'ambient de cursa i retrobant bons amics.
La cursa ja va ser un altre tema. Sortida com sempre ràpida en el primer sector a peu però encara pru comode respecte als forts desnivells del circuit. Començant potser una mica més lent de l'habitual amb por de perdre aquella força a les cames que en el seguent sector de btt hem farán falta.
Arribats a box, agafo sense predre temps la bici i començo amb fortes pujades en un circuit molt tècnic i donat que feia tres anys que no competía a sobre de la btt, m'ha fet passar-ho d'allò més malament, possant el peu a terra en tots i cadascun de les trialeres amb fort pendent que anaven succeint.-se. Un veritable malson en els 18 qms que m'ha fet tensionar-me el cos de tal manera que he arribat a box per fer el tercer sector a peu amb unes cames molt i molt rígides.

En resum. Una cursa que he començat fluix i he acabat aturat. M'ha passat quasi tothom.
No recordo una cursa en que ho hagi fet pitjor. Haurem de progressar i molt per a Terrassa.
Ara un mes  per endavant.

Cursa del Cèrvol a Vallirana i rematada en bici!!!

Diumenge va swer el darrer entrenament de qualitat abans de començar el circuit de duatlons de muntanya que comencen aquest proper diumenge.
Le sensacions han estat prou bones si be encara estic amb manca de ritme en algunes fases de la cursa.
Un circuit de 10 quilòmetres trencacames i a estones tècnic completat a un ritme prou acceptable que m'han posicionat en el 13è lloc de la general absoluta i 8è del grup masculí. (llàstima de no haver grup veterà).

Un cop finalitzada, torno a casa per canviar les sabatilles de correr per la bici de carretera i completar una tirada de 48 qms per estirar cames i completar un matí d'entrenament.
Content i impacient per que arribi diumenge, el duatló de Sant Andreu.

Cursa de Sant Vicenç dels Horts, 10 qm.

Aprofito aquestes curses a prop de casa per anar possant un punt de ritme de cursa i enfocant l'inici de temporada que d'aquí a  dues setmanes començo.
Avui ha estat la cursa de 10 qms de Sant Vicenç que amb un recorregut en el seu inici i en el seu final amb pujedetes trenca ritmes i una part central d'anada i tornada paralels al riu molt més planera i amb possibilitats de mantenir ritme.
Al final un crono millor que el que en principi tenía previst fer donat el rodatge que hem va sortir dijous pel mateix lloc.

Content de com ha anat i amb ganes de seguir endavant.

SKODA TRIATLO OLIMPIC DE GAVA.

Va ser dur aixecar-se a dos quarts de 6 del matí però va valer la pena. Una hora més tard ja hi era a Gava per tal de participar en el segon i darrer triatló de la temporada en modalitat olímpica.
Les sensacions eren bones i estava quasi segur que si no passava res durant la cursa, el temps final milloraría respecte a l'olimpic de Banyoles de fa quasi dos mesos enrera.

Davant la platja i esperant el meu torn de sortida al sector de la natació que era el darrer de tot i observant com els nedadors anaven entrant en una mar plana i amb tímids ratjos de sol que enlluernaven dins el mar,  anava dibuixant la meva posició dins d'ella i el circuit de boies que hauría de sortejar per arribar a completar els 1500m.

Tocat el xiulet de sortida, hem posiciono dins el grup amb un primer sector fins a la primera boia molt  incòmode al no poder agafar ni lloc ni ritme. un cop sortejat el gir a l'esquerra trobo per fi el meu espai i ja no deixo el ritme de natació constant per arribar a la platja en un sorprenents 28 minuts.

Llarga correguda fins al box on ens espera la bici mentre descordo el neopré que la veritat ha estat un ajut. L'aigua era fresqueta.
Calço les sabatilles, casc, dorsal, ulleres, poso el gel a la butxaca i começo a correr per entre les fileres de bicis que encara queden penjades fins a la linea dibuixada al terra on els jutges ens permeten pujar i començar el sector de bici.

Primers metres que s'aprofiten per hidratar-te i començar a reconstituir el cos després e l'esforç a l'aigua. De seguit a buscar el teu grup que et porti a bon ritme a completar el sector que durant els primers quinze quilòmetres la veritat ha estat prou dificil. Finalment he trobat el grup que a força de relleus hem pogut portar unes velocitats prou alegres que sempre ajuden a retallar temps al global final.

Arribada després de dues voltes al circuit marcat i corrent de nou a penjar la bici i calçar-se les sabatilles de correr.
Els primers instants son sempre incòmodes, els grups musculars que hi entren en joc son diferents i sembla que les cames tinguin que arribar a causar-te les primeres rampes. A partir del tercer quilòmetre tot comença aposar-se a lloc i aconseguiexo portar un ritme alegre que hem fa avançar un munt de corredors i fixar el cronòmetre en un bon temps. 02:20:47 reduint en més de 20 minuts l'anterior registre de Banyoles.
Els entrenaments estant començant a donar resultats molt a pesar que estem a inici de temporada.


http://www.corriendovoy.com/triatlon/146834/skoda-triathlon-series-gava-2015

Arriba el segon olimpic!!!

Aquest diumenge participo en el segon i darrer triatló olimpic d'aquesta temporada que per a mi serán un cheking de cara a la nova temporada que comença just la setmana seguent amb el calendari de duatlons de muntanya.
Aquests primers dos mesos han estat dedicats a començar a agafar ritmes i hàbits d'entrenament sobretot a nivell de cos.

Hores de gimnás, piscina i quilòmetres de
rodatges cada cop més alegres hem fan preveure que anem per bon camí.
Sense tenir un objectiu ambiciós per aquest diumenge si m'agradaría poder retallar el temps de l'olimpic de Banyoles que va quedar en 2:48:12 que per altra banda hauría de ser normal donat que a Banyoles vaig participar sense apenes entrenament i ara amb dos mesos de treball la cosa s'ha de començar a notar.
A veure que en trec de tot plegat.

Pas a pas.

Els dies van avançant i cada cop s'apropa més el moment del començament de la temporada.
Mes jornades de gimnás, sortides a correr i complementat amb quilòmetres sobre la bici de carretera comencen a donar primers simptomes de que això comença a funcionar, a poc a poc, pero funcionant.

Tot suma.

Començat el mes d'octubre les coses comencen a ordenar-se. El mes vinent comença la temporada de duatlons de muntanya i hem fa especial il.lusió tornar-hi a participar en algunes proves després d'aquests anys de sequera esportiva.

Sempre que comença una pre-temporada t'analitzes internament per veure si et trobes millor o pitjor de sensacions del que recordes d'altres pre temporades i el neguit de voler tornar a estar a tope el més aviat millor es irrefrenable. La competició personal la tenim a la sang.

No obstant m'he pres les coses amb més mètode, i conscient que els anys no perdonen, no vull apretar més del que les meves sensacions hem portin en cada moment.

Hores de gimnás, metres a l'aigua i quilòmetres sobre l'asfalt m'han de portar conjuntament amb les puntuals competicions d'aquest hivern a un estat de forma acceptable per poder assolir el repte de completar de nou una distància ironman aquesta primavera.

De moment, encetant un nou repte i preparant el material per mirar d'aconseguir-ho.

Arranquem temporada!!!

Setembre es el mes dels bons propòsits, dels reptes futurs, del voler posar de nou les coses a lloc,... i jo no puc ser diferent.

Deixo de banda un catastròfic any 2.015 per centrar-me en una nova temporada amb reptes tant importants com el retrobament en el circuit de duatlons de muntanya que hem serveixi de base per afrontar algunes proves de carretera i estar a punt per la temporada de triatlons de l'any vinent.

De moment, començant a posar la primera pedra amb sessions de gym, piscina i correr per tal d'anar enfortint una base que ara hem falta.