Per fí rècord personal.

Ha estat a la Mitja marató de Gava que hem vaig apuntar a darrera hora per tal de treure'm l'espineta del resultat de la Maratest de la setmana anterior, on finalment he pogut rebaixar l'anterior rècord de mitja marató que tenía a Barcelona 2.017 (1:27:30) i que ha quedat en 1:26:17, ni més ni menys que 1 minut i tretze segons menys.

Les condicions eren bones, fresqueta (+6graus), molt poquet vent i tan sols a la franja litoral, un bon solet i predisposició a no deixar la unica llebre que hi havia en un temps aproximat al meu en que m'obligava a correr a 4'/qm. Una mica ràpid però he pogut aguantar-lo fins a mitja cursa, després poca poc i com era d'esperar m'he anat desenganxant. Bons ritmes a cada quilòmetre encara que m'ha pesat la pujada final a Gavà que poc a poc va tirant amunt però amb bones sensacions i amb el parer que encara aquesta temporada podría esgarrapar uns segons més a la marca personal. Ja veurem.

Maratest, el que el nom diu... un test.

Matí de fred i una mica de vent al Prat. Nervis i ganes de fer-ho be. Concentrat desde el principi a no perdre la llebre de 4:15 i som-hi.
Primrs quilòmetres d'escalfament amb molta gent i una mica incòmodes de correr sense algun que altre cop. Camins estrets d'anada i tornada de la platja, enfangats i pesadots per les cames fan que el ritme no sigui còmode però manteint la distància amb la llebre fins al final de la primera de les dues voltes on després de passar pel control d'avituallament del qm 15, bado més del compte i m'agafen uns metres que després pagaré amb l'esforç. A partir de l'ultim terç de cursa, les cames s'apaguen i els ritmes baixen considerablement fent-me perdre 5 minuts respecte a l'objectiu de 2:08 que m'havía fixat. Al final 2:11:42 que no está malament però no era el que buscava ahir.
Avui dilluns a seguir sumant entrenaments i quilòmetres i ja apuntat a GAva per tornar a pels ritmes perduts.

Llarg camí!!

Tot va començar un 4 de setembre quan iniciàvem el programa d'entrenaments per preparar-nos en grup per a la marató de Paris.
Avui 14 de febrer ja hi som a només vuit setmanes de la competició.
Davant meu han anat passat diverses proves desde llavors, Castelldefels, Figueres, Sitges, Granollers, tot elles mitges maratons. Aquest diumenge la primera barrera dura. La maratest de 30 qm que hem donará unaidea més o menys aproximada del que soc i puc ser a París i si el meu repte es real o una il.lusió inabastable.
Entre mig, dies i dies de quilòmetres, sèries, fartleks, escales, fred, calor, encostipats i grips, dies d'eufòria amb d'altres de depressius. Tot forma part del joc.
Davant tan sols vuit setmanes de no defallir i apropar-nos a la sortida en les millors condicions possibles.