Davant meu han anat passat diverses proves desde llavors, Castelldefels, Figueres, Sitges, Granollers, tot elles mitges maratons. Aquest diumenge la primera barrera dura. La maratest de 30 qm que hem donará unaidea més o menys aproximada del que soc i puc ser a París i si el meu repte es real o una il.lusió inabastable.
Entre mig, dies i dies de quilòmetres, sèries, fartleks, escales, fred, calor, encostipats i grips, dies d'eufòria amb d'altres de depressius. Tot forma part del joc.
Davant tan sols vuit setmanes de no defallir i apropar-nos a la sortida en les millors condicions possibles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario