Mitja d'Ampuries, punt i final de la temporada.

I per fi arriba aquell moment en que decideixes que la temporada de correr s'ha d'acabar. Les forces s'acaben, els ritmes ja no surten, comences a lluitar contra els dolors i les molèsties i en el meu cas la cintilla que a hem deia que aquesta cursa ja está de més.
Però,...... hi soc. Línia de sortida amb un dia que anuncia pluja però que sembla que aguanta. Al final ens cau a sobre tota i ens deixa ben xops.
Aguantant ritme i mirant de no adormir-me i oblidar el dolor que hem transmet el genoll dret que prèviament havía lligat per minimitzar el dolor.
Primera volta al capdavant de la cursa entre els 20 primers passant els 10 quilòmetres a 40 minuts i veient que potser tinc possibilitat de defensar alguna plaça de podium.
La segona volta amb pujada a L'Escala es fa com sempre més feixuga pel desnivell constant que hi ha per la població i apretada final un cop surto ja en baixada per encarrar la recta a Sant Martí d'Ampuries i tornada pel carrilet a tot el que donen les meves malmeses cames.

Al final 1:27:04 que encara i no ser un dels meus millors temps en mitja hem possibilita arribar classificat en la posició 13 de la general i segona de la meva categoría. Per tant podium i final feliç.

Arriba la primavera!!!

Tornar a començar.

L’hivern a estat llarg i ens hem acostumat a fer menys exercici o deixar de fer-ho durant aquest temps i ara amb l’arribada de la primavera i veien que l’estiu s’apropará més depressa, volem tornar a activar-nos.

Això está bé, però sense excesives presses.

El nostre cos ha estat aletargat molt de temps i no el podem posar en marxa en el punt que el vam deixar abans del fred així que paciència.

Retomarem el correr de forma progressiva i respectant en tot moment una paulatina pujada en els quilòmetres a recorrer, els ritmes en que ho farem i molt i molt important; els descansos intersetmanals;  per tal que el cos recuperi i assimili la tornada a l’activitat.

Planifiqueu la vostra pre-temporada d’acord amb els objectius que us hagueu marcat i deixeu-vos orientar per a algú mes expert que us pugui donar un cop de mà en aquest planificació.

Reviseu el vostre material i no correu amb ell si ja está vell i no us ha de donar garanties de que pugui absorbir els impactes. Penseu que aquest aspecte es vital per a les vostres articulacions i prevenció de lesions futures.

Estireu i escalfeu previament i doneu temps a que el vostre cos torni a enrecordar-se del que va ser capaç de fer l’any anterior. Ja veureu com torneu a gaudir de bones sensacions.

Marató de París, any 2.018

I per fi va arribar el gran día, preparant-la desde el 4 de setembre, per fi arriba el gran moment de ser-hi, envoltat de milers i milers de participants d'arreu del mon, tots amb un mateix objectiu, acabar completant els 42.192 metres de la prova.
Nervis, fotos de darrera hora, comentaris impulsius i de sobte, tots  a correr.
Gentada per allà on mirava. A dreta, esquerra, davanta, darrera, familiars cridant als seus, orquestres a cada cantonada, voluntaris espontanis que animàven a tothom. Vaja , una festa de l'esport en tota regla i per gaudir-la tot recorrent els seus carrers i racons.
Vaig plantejar la cursa intentant mantenir un ritme alegre però constant de bon inici fins a la mitja marató però era impossible. Fins al qm 15 va ser un cosntant d'esquivar gent, arrancades, esprintades, aturades, cap aquí, cap allà. I això no es recomanable. No obstant la mitja la passava en poc més de 1h 28 i anava bé. La segona va ser subestimar el desnivell d'aquest circuit que no es en absolut un circuit ràpid. Sabía dels adoquins i el càstig que tindríen els meus turmells com així ha sigut però les constants puja i baixa del recorregut acaben passant factura. El qm 30 ja veia que anava perdent ritme i al 32 hem va sobrevenir el baixón. Al final demanant l'hora als darrers 2 quilòmetres vaig aconseguir arribar en 3:09:29, lluny de l'objectiu però amb marca personal. Trobarem altra moment per intentar-ho de nou. Ara a descansar.