Marató de París, any 2.018

I per fi va arribar el gran día, preparant-la desde el 4 de setembre, per fi arriba el gran moment de ser-hi, envoltat de milers i milers de participants d'arreu del mon, tots amb un mateix objectiu, acabar completant els 42.192 metres de la prova.
Nervis, fotos de darrera hora, comentaris impulsius i de sobte, tots  a correr.
Gentada per allà on mirava. A dreta, esquerra, davanta, darrera, familiars cridant als seus, orquestres a cada cantonada, voluntaris espontanis que animàven a tothom. Vaja , una festa de l'esport en tota regla i per gaudir-la tot recorrent els seus carrers i racons.
Vaig plantejar la cursa intentant mantenir un ritme alegre però constant de bon inici fins a la mitja marató però era impossible. Fins al qm 15 va ser un cosntant d'esquivar gent, arrancades, esprintades, aturades, cap aquí, cap allà. I això no es recomanable. No obstant la mitja la passava en poc més de 1h 28 i anava bé. La segona va ser subestimar el desnivell d'aquest circuit que no es en absolut un circuit ràpid. Sabía dels adoquins i el càstig que tindríen els meus turmells com així ha sigut però les constants puja i baixa del recorregut acaben passant factura. El qm 30 ja veia que anava perdent ritme i al 32 hem va sobrevenir el baixón. Al final demanant l'hora als darrers 2 quilòmetres vaig aconseguir arribar en 3:09:29, lluny de l'objectiu però amb marca personal. Trobarem altra moment per intentar-ho de nou. Ara a descansar.