Mitja d'Ampuries, punt i final de la temporada.

I per fi arriba aquell moment en que decideixes que la temporada de correr s'ha d'acabar. Les forces s'acaben, els ritmes ja no surten, comences a lluitar contra els dolors i les molèsties i en el meu cas la cintilla que a hem deia que aquesta cursa ja está de més.
Però,...... hi soc. Línia de sortida amb un dia que anuncia pluja però que sembla que aguanta. Al final ens cau a sobre tota i ens deixa ben xops.
Aguantant ritme i mirant de no adormir-me i oblidar el dolor que hem transmet el genoll dret que prèviament havía lligat per minimitzar el dolor.
Primera volta al capdavant de la cursa entre els 20 primers passant els 10 quilòmetres a 40 minuts i veient que potser tinc possibilitat de defensar alguna plaça de podium.
La segona volta amb pujada a L'Escala es fa com sempre més feixuga pel desnivell constant que hi ha per la població i apretada final un cop surto ja en baixada per encarrar la recta a Sant Martí d'Ampuries i tornada pel carrilet a tot el que donen les meves malmeses cames.

Al final 1:27:04 que encara i no ser un dels meus millors temps en mitja hem possibilita arribar classificat en la posició 13 de la general i segona de la meva categoría. Per tant podium i final feliç.