Una més a Figueres

Tercera de la temporada i els temps no venen encara. Segueixo lluny de la marca d'hora 26 que m'havia proposat.
Bon temps, quasi gens de vent, .... cap excusa. Les cames no volen correr encara.
Seguirem sumant i intentant-ho. Sevilla s'apropa cada día una miqueta més.

La tornada es dura

Desde el passat 4 de setembre que vaig començar a preparar de nou l'objectiu de tornar-hi a intentar el sub 3 a la distància marató.

Les coses no estan sent fàcils, les sensacions son pitjors i he d'anar amb compte amb la cintilla que hem recorda que l'any passat va ser molt intens.
Poc a poc i dia a dia vaig escrivint noves fulles, aproximant-me a la data. Pel mig de moment la Mitja de València i la Mitja del Prat amb dues sensacions ben diferents. La primera acabant per sota l'hora 28 i amb bones sensacions mentre que la segona per sobre de l'hora i mitja i acabant coix, fos i sense ritme.
Per sort les coses van canviant i potser a Figueres la setmana vinent sigui millor. Ja no queden gaires intents de millora.

Primera triatló de Patri.

Per fi arriba el día, després d'uns entrenaments aquestes darreres setmanes perque s'acostumés a les transicions, ens plantem a Tarragona sota una calor insuportable i que s'agrueja donad l'hora de sortida que tenim assignat. Les 11:50. Això ens fará correr en la pitjor hora.

Circuit de natació ràpid i còmode llevat de la sortida que com sempre els nervis dels participants fa que t'emportis algun que altre cop. Tots dos arribem be a la fi del primer segment.
Correguda llarga per la catifa i cap a la bici. A pedalar per l'escollera que ens porten i el ventet càlid d'aquelles hores comença a bufar. Paciència, ritmillo constant i a fer que Patri no pateixi gaire. Ho supera prou be.

Arribada de nou, després de 21 qms i tres voltes al box. Penjada de bici i sortida a correr.
Quina xafogor. Sort de l'home de la manguera que ens fa a cada pas una bona ruxada d'aigua.
Dues voltes, eternes i tedioses que no ens fan agafar ritme però arribem a meta. Faltaría mes. Quins campions. Patri ha completat la seva primera triatló i jo orgullós com el que més.

Més dura que no esperava.

Finalitzada la volta als Ports d'Andorra en 5h 44m. Calor, duresa del recorregut amb ports molt exigents i problemes musculars al final que han fet que acabés la prova literalment empenyent la bici ens els darrers 3 quilòmetres sense possibilitat de pedalar a sobre ni un metre més.
ona experiència per afrontar-la en un futur mes preparat.

I ara que?

La temporada de running per a mi s'acaba però no per això restarem aturats; quin avorriment!!!. Així que nous projectes van obrint-se davant per tal d'anar obligant el cos a no adormir-se si be a un altre ritme. De moment ciclisme i La Volta als Ports d'Andorra en el circuit 3 de 81 qms pot ser suficient com per anar obligant el cos a preparar cap i cames per completar aquest nou repte de juliol.

Mitja d'Ampuries, punt i final de la temporada.

I per fi arriba aquell moment en que decideixes que la temporada de correr s'ha d'acabar. Les forces s'acaben, els ritmes ja no surten, comences a lluitar contra els dolors i les molèsties i en el meu cas la cintilla que a hem deia que aquesta cursa ja está de més.
Però,...... hi soc. Línia de sortida amb un dia que anuncia pluja però que sembla que aguanta. Al final ens cau a sobre tota i ens deixa ben xops.
Aguantant ritme i mirant de no adormir-me i oblidar el dolor que hem transmet el genoll dret que prèviament havía lligat per minimitzar el dolor.
Primera volta al capdavant de la cursa entre els 20 primers passant els 10 quilòmetres a 40 minuts i veient que potser tinc possibilitat de defensar alguna plaça de podium.
La segona volta amb pujada a L'Escala es fa com sempre més feixuga pel desnivell constant que hi ha per la població i apretada final un cop surto ja en baixada per encarrar la recta a Sant Martí d'Ampuries i tornada pel carrilet a tot el que donen les meves malmeses cames.

Al final 1:27:04 que encara i no ser un dels meus millors temps en mitja hem possibilita arribar classificat en la posició 13 de la general i segona de la meva categoría. Per tant podium i final feliç.

Arriba la primavera!!!

Tornar a començar.

L’hivern a estat llarg i ens hem acostumat a fer menys exercici o deixar de fer-ho durant aquest temps i ara amb l’arribada de la primavera i veien que l’estiu s’apropará més depressa, volem tornar a activar-nos.

Això está bé, però sense excesives presses.

El nostre cos ha estat aletargat molt de temps i no el podem posar en marxa en el punt que el vam deixar abans del fred així que paciència.

Retomarem el correr de forma progressiva i respectant en tot moment una paulatina pujada en els quilòmetres a recorrer, els ritmes en que ho farem i molt i molt important; els descansos intersetmanals;  per tal que el cos recuperi i assimili la tornada a l’activitat.

Planifiqueu la vostra pre-temporada d’acord amb els objectius que us hagueu marcat i deixeu-vos orientar per a algú mes expert que us pugui donar un cop de mà en aquest planificació.

Reviseu el vostre material i no correu amb ell si ja está vell i no us ha de donar garanties de que pugui absorbir els impactes. Penseu que aquest aspecte es vital per a les vostres articulacions i prevenció de lesions futures.

Estireu i escalfeu previament i doneu temps a que el vostre cos torni a enrecordar-se del que va ser capaç de fer l’any anterior. Ja veureu com torneu a gaudir de bones sensacions.

Marató de París, any 2.018

I per fi va arribar el gran día, preparant-la desde el 4 de setembre, per fi arriba el gran moment de ser-hi, envoltat de milers i milers de participants d'arreu del mon, tots amb un mateix objectiu, acabar completant els 42.192 metres de la prova.
Nervis, fotos de darrera hora, comentaris impulsius i de sobte, tots  a correr.
Gentada per allà on mirava. A dreta, esquerra, davanta, darrera, familiars cridant als seus, orquestres a cada cantonada, voluntaris espontanis que animàven a tothom. Vaja , una festa de l'esport en tota regla i per gaudir-la tot recorrent els seus carrers i racons.
Vaig plantejar la cursa intentant mantenir un ritme alegre però constant de bon inici fins a la mitja marató però era impossible. Fins al qm 15 va ser un cosntant d'esquivar gent, arrancades, esprintades, aturades, cap aquí, cap allà. I això no es recomanable. No obstant la mitja la passava en poc més de 1h 28 i anava bé. La segona va ser subestimar el desnivell d'aquest circuit que no es en absolut un circuit ràpid. Sabía dels adoquins i el càstig que tindríen els meus turmells com així ha sigut però les constants puja i baixa del recorregut acaben passant factura. El qm 30 ja veia que anava perdent ritme i al 32 hem va sobrevenir el baixón. Al final demanant l'hora als darrers 2 quilòmetres vaig aconseguir arribar en 3:09:29, lluny de l'objectiu però amb marca personal. Trobarem altra moment per intentar-ho de nou. Ara a descansar.

Ara si.

La darrera prova preparatòria per a París la tenía aquest diumenge a Calella amb la darrera mitja i la darrera oportunitat de fer la marca d'hora 25 minuts que hem donaría per fí el ritme de cursa a la marató a més a mes que de fer-ho, aconseguiría la millor marca personal en aquesta distància.
El día es presentava assoleiat, quasi sense vent amb na lleugera brisa i un recorregut que salvant un parell de rieres sería del tot plà. Si jo podía aconseguir-ho era en aquesta.
A les 9:30 ens donen la sortida i m'aferro a la llebre d'1:25 seguint el seu ritme al principi a un ritme que ens marca una mica lent i que hem fa temer el que després será, una carrera a ritme per sota de quatre per guanyar el temps perdut. No m'agrada però decideixo no deixar-la i evitar aventures en solitari. Encertada decisió perque a mida que van pujant els quilòmetres el ritme es va accelerant i jo aguanto amb el grup. Quilòmetre 12 després de recollir aigua en got al avituallament m'agafa de nou un dolor abdominal que hem fa alentir-me una mica mirant de no desengantxar-me donçs se per experiència que això suposaría acabar amb les meves possibilitats de marca. Poc a poc va minvant el dolor però m'acompanyará tota la resta del recorregut. Al 15 i agafant el darrer avituallament la llebre comença a accelerar definitivament el ritme i ja hem costa seguir-la donçs ja marca temps per quilòmetre inferiors a 4 i comença a agafar-me uns metres de ventatja que ja no recuperaré. Lluïto per no perdre-la encara que hem porti un centenar de metres i apreto les dents arribant a Calella per veure de que soc capaç al final de tot plegat. Entro a la recta final i el passadís d'arribada en 1:25:01 segons el crono però amb un temps oficial final d' 1:24:56. L'objectiu s'ha aconseguit i per segon cop aquesta temporada baixo marca personal en la distància. Ara ja només queden tres setmanes de mantenir aquest bon moment de forma i començar a administrar les forces i les cames. Feina feta de moment.